/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/diarioas/A5RRSIMIOZ53NEQDDUFCI2DQRU.jpg)
La gent del poble, la gent normal i corrent, la gent humil, la gent pobra, es juga molt a les eleccions del 23J. Ja es jugava molt a les municipals i autonòmiques anteriors. Però tal vegada tothom d’aquesta colla anava una mica perdut, després del que ha anat passant aquests darreres anys i potser també els partits de l’esquerra parlamentària estaven igualment despistats o massa confiats i no van captar ni saber explicar el que podia succeir.
La desfeta d’Unidas Podemos per tot arreu, els seus errors, l’obcecació en no rectificar-los a temps i la picabaralla posterior amb la nova aliança Sumar, creada per Yolanda Díaz, han generat una gran desafecció del vot a Unidas Podemos, que segurament ha passat a l’abstenció en la major part. L’enfonsament de Podem dona molt per pensar i hauria d’ensenyar-nos lliçons importantíssimes de cara al futur. Qui tingui interès, que pens molt justificat, a començar a assabentar-se d’aquest tema pot llegir l’article de Núria Alabao, “Sumar y Podemos, ¿proyectos diferentes?”.
La hipòtesi personal que qui escriu aquestes línies fa sobre el que ha passat el 28M és que, per causes vàries, entre les quals es trobarien les citades més amunt, reforçades per una guerra mediàtica amb armament subministrat pels grans poders econòmics, s’ha produït un augment de l’abstenció del vot d’esquerres i un augment també del vot de dretes (més recuperat de l’abstenció que no desplaçat), la qual cosa ens ha dut als resultats patits.
De Pedro Sánchez es pot tenir l’opinió que sigui, però el que és innegable és la seva habilitat política per a trobar sortida a situacions molt complicades, similar a la d’aquelles futbolistes que, enrevoltades per tres jugadores de l’equip contrari, són a vegades capaces de fer regatejos aparentment impossibles i fugir d’elles. La convocatòria del 23J aspira a convertir-se en un d’aquests regatejos formidables.
És possible guanyar a PP-Vox (o Vox-PP) les eleccions del 23J? Jo crec que sí. Per a fer-ho s’ha de convèncer el sector abstencionista potencialment esquerrà, dels greus perills que suposaria per a la seva vida quotidiana que un poder polític PP-Vox estès gairebé a tot l’aparell d’estat d’Espanya. Segurament molta gent ja s’ho està veient venir ella a soles però és en això amb què s’ha d’incidir.
El discurs d’aquestes eleccions (això dels relats m’agrada més per a novel·les i rondalles) s’hauria de dirigir per damunt de tot als col·lectius que més es veuran afectats pels nous governs d’ultradreta (això és el que són realment els governs d’acord PP-Vox, siga quina sigui la seva forma): les dones, el col·lectiu LGTBI, la gent immigrant, els que parlen una llengua i tenen una cultura diferent de l’espanyola, la gent ensenyant… I també, molt important, irrenunciable, bàsic, fonamental: la gent humil, la d’ingressos més baixos, aquella que més pateix les crisis, siguin sanitàries, climàtiques, energètiques o econòmiques…
Si aconseguim mobilitzar tota aquesta gent, guanyarem les eleccions, evitant un gran retrocés. Serà un primer pas importantíssim de cara als grans reptes del nostre futur immediat, els dels pròxims anys, el de les dècades vinents, el dels nostres fills, el de les nostres netes… És possible.
Respecte a Sumar, de moment unes sigles electorals, el seu avenir podria ser brillant si és capaç d’abandonar la manera de fer les coses que van tenir les direccions de Podem i apunta a voler convertir-se en un agrupament de masses, democràtic, participatiu i amb clars objectius per superar els desafiaments actuals de la humanitat. En bona part això dependrà de quina sigui la voluntat i orientació de les forces majoritàries dins de l’entesa en cada lloc de l’Estat.
Ganaremos el 23J, el regateo “imposible”
La gente del pueblo, la gente normal y corriente, la gente humilde, la gente pobre, se juega mucho en las elecciones del 23J. Ya se jugaba mucho en las municipales y autonómicas anteriores. Pero tal vez la mayoría de este grupo iba un poco perdido, después de lo que ha ido pasando estos últimos años y quizás también los partidos de la izquierda parlamentaria estaban igualmente despistados o demasiado confiados y no captaron ni supieron explicar lo que podía suceder.
La derrota de Unidas Podemos por todas partes, sus errores, la obcecación en no rectificarlos a tiempo y el rifirrafe posterior con la nueva alianza Sumar, creada por Yolanda Díaz, han generado una gran desafección del voto a Unidas Podemos, que seguramente ha pasado a la abstención en su mayor parte. El hundimiento de Podemos da mucho que pensar y tendría que enseñarnos lecciones importantísimas de cara al futuro. Quién tenga interés, que pienso muy justificado, en empezar a enterarse de este tema puede leer el artículo de Nuria Alabao, “Sumar y Podemos, ¿proyectos diferentes?”.
La hipótesis personal que quién escribe estas líneas hace sobre lo que ha pasado el 28M es que, por causas varias, entre las cuales se encontrarían las citadas más arriba, reforzadas por una guerra mediática con armamento suministrado por los grandes poderes económicos, se ha producido un aumento de la abstención del voto de izquierdas y un aumento también del voto de derechas (más recuperado de la abstención que no desplazado), lo cual nos ha llevado a los resultados padecidos.
De Pedro Sánchez se puede tener la opinión que sea, pero lo que es innegable es su habilidad política para encontrar salida en situaciones muy complicadas, similar a la de aquellas futbolistas que, rodeadas por tres jugadoras del equipo contrario, son a veces capaces de hacer regateos aparentemente imposibles y huir de ellas. La convocatoria del 23J aspira a convertirse en uno de estos regateos formidables.
¿Es posible ganar a PP-Vox (o Vox-PP) las elecciones del 23J? Yo creo que sí. Para hacerlo se tiene que convencer el sector abstencionista potencialmente izquierdista, de los graves peligros que supondría para su vida cotidiana un poder político PP-Vox extendido casi a todo el aparato de estado de España. Seguramente mucha gente ya se lo está viendo venir ella misma, pero es en esto en lo que se tiene que incidir.
El discurso de estas elecciones (esto de los relatos me gusta más para novelas y cuentos) se tendría que dirigir por encima de todo a los colectivos que más se verán afectados por los nuevos gobiernos de ultraderecha (esto es lo que son realmente los gobiernos de acuerdo PP-Vox, sea cuál sea su forma): las mujeres, el colectivo LGTBI, la gente inmigrante, los que hablan una lengua y tienen una cultura diferentes a la española, la gente enseñante… Y también, muy importante, irrenunciable, básico, fundamental: la gente humilde, la de ingresos más bajos, aquella que más sufre las crisis, sean sanitarias, climáticas, energéticas o económicas…
Si conseguimos movilizar a toda esta gente, ganaremos las elecciones, evitando un gran retroceso. Será un primer paso importantísimo de cara a los grandes retos de nuestro futuro inmediato, el de los de los próximos años, el de las décadas que vienen, el de nuestros hijos, el de nuestras nietas… Es posible.
Respecto a Sumar, de momento unas siglas electorales, su porvenir podría ser brillante si es capaz de abandonar la manera de hacer las cosas que tuvieron las direcciones de Podemos y apunta a querer convertirse en un agrupamiento de masas, democrático, participativo y con claros objetivos para superar los desafíos actuales de la humanidad. En buena parte esto dependerá de cuál sea la voluntad y orientación de las fuerzas mayoritarias dentro de la alianza en cada lugar del Estado.


