El que ha passat a Ceuta, amb 67 persones mortes de moment, té unes causes immediates i podríem dir que superficials, de les quals s’ha parlat molt aquests dies. Jo crec que, en relació amb això, el motiu més probable és una convergència d’interessos de la dictadura marroquina, dels EUA i d’Israel, amb la clara voluntat de castigar el govern d’Espanya i a una part important de la seva població pel seu suport al poble palestí i a Gaza.
Però no és d’aquesta qüestió que vull parlar en aquest article, sinó del problema general de la immigració i de la seva solució (que, sí, existeix i no consisteix a recloure als immigrants en quelcom paregut a camps d’extermini situats en “països presons” allunyats dels “països rics” o ofegar-los a la Mediterrània).
El món es troba en una situació crítica, que cada vegada ho serà més, per la convergència dels desastres climàtics, amb grans incendis, onades bestials de calor, tempestes, inundacions i un etcètera llarg; del fet que ens estem acostant al límit de la producció del petroli i del gas natural que tindran una caiguda en picat i que afectarà el transport, la indústria i el conjunt de l’economia; i de la violència i les guerres que una situació com la descrita provoca. Com a mínim i sense voler detallar més.
La immigració sempre és fruit de la diferència entre països quant a nivell de vida i drets humans, que fa que gent humil i pobra que pateix fam i deficiències alimentàries, malalties de les quals no es pot curar, violència dels estats dictatorials o dels senyors de la guerra i altres mals iguals o pitjors, intenti anar cap a “països rics” amb la voluntat clara de millorar la seva fortuna.
En una situació crítica com l’actual i la futura, el malestar de la gent dels països pobres augmenta moltíssim, perquè una cosa és que anar al supermercat et costi més doblers com ens passa a casa nostra i altra que no tinguem un tros de pa per dur-nos a la boca, com pot passar als països on una bona part de la població viu a la misèria. I si hi ha molt de malestar hi ha una pressió cada vegada més forta per desfer-se d’ell.
La solució de la dreta I de l’extrema dreta feixista a la crisi mundial i a la immigració ja la sabem: més llibertat de mercat, més desprotecció social, més armament, violència i guerra, tancament de fronteres i extermini sigui a la mar o als nous “Mauthausen” o “Auschwitz” d’Àfrica, Orient o Amèrica del Sud dels molestos immigrants.
La solució nostra, humana i basada en criteris científics, passa per un canvi de model social, reduint als països rics el consum i malbaratament bestial que fem ara mateix; acabant amb l’ús de combustibles fòssils i passant a vertaderes energies renovables i humils (que suposa consumir molt manco energia que ara); canviant el sistema alimentari per fer-lo molt pròxim a la gent consumidora i saludable; protegint i reformant els sistemes de salut, tot reduint també el seu consum energètic i de materials; reduint el transport al mínim necessari amb una producció i consum molt locals; reforçant la democràcia i la participació popular en les decisions col·lectives…
Respecte dels països pobres es tractaria d’equiparar-los als actualment rics quant a alimentació, salut, educació, drets humans i democràcia. Ells sí que haurien de “créixer” fins a igualar-nos a nosaltres.
I feta l’equiparació, oh màgia!, desapareix el “problema” de la immigració.
És simple de formular, està estudiat i és possible. Però atès que, de moment, només una part de la ciutadania està convençuda d’això, haurem de posar mà a l’obra i començar a construir aquest nou model des de baix, sense oblidar-nos, això sí, de formular continues exigències als governs, institucions i poders econòmics perquè finalment caminen en la direcció correcta i no ens duguin, com ara mateix estan fent, cap a l’abisme. Ah! Me n’oblidava… mentre fem tot això tancarem també el pas als intents d’instauració de noves dictadures i feixismes. Una cosa va amb l’altra.
