
Els resultats del 23J han significat per a la dreta i els feixistes, una ensopegada dura que no s’esperaven. Al mateix temps l’esquerra ha aturat un colp que els grans mitjans havien fet que paregués inevitable.
Com deia Goebbels, ministre d’Il·lustració Pública i Propaganda del III Reich alemany: “Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”. Abans de les eleccions del 23J s’ha repetit no mil vegades, sinó segurament cent mil vegades, per part dels mitjans de comunicació en mans del gran empresariat i de la banca, que la coalició Feijóo-Abascal s’imposaria sense problemes i la dreta i els feixistes s’havien cregut la seva pròpia mentida. Però afortunadament l’esquerra social, la del “no passaran”, ha jugat el partit i l’ha guanyat.
Queda per fer un procés d’acord entre el conjunt de forces d’esquerres i nacionalistes que, segons sembla, tindrà el seu obstacle més gran en Junts per Catalunya. La meva idea però és que aquest entrebanc serà superat. El dia 17 d’agost, en la constitució de la mesa del Congrés, tindrem una primera indicació de si aquesta opinió està o no fonamentada.
Alguna gent ha passat de la depressió a l’eufòria i ara pensa que el feixisme s’ha afeblit més del que realment ho ha fet. És cert que Vox ha perdut dinou escons i més de sis-cents mil vots. Però també ho és que aquests vots podrien ser recuperats amb molta facilitat i que no ens trobem amb res paregut a una derrota definitiva del feixisme ni amb un mur de contenció segur davant d’aquest.
El primer partit, la primera final, s’ha guanyat. Però queda molt de treball per fer per fins a guanyar la competició, que és erradicar el feixisme.
Aquest treball no és, fonamentalment, un treball parlamentari i institucional, sinó de moviments socials i de carrer. El feixisme, on aparega fent ús de les seves maneres, ha de trobar davant seu a l’esquerra social.
Mai no pensava que en un escrit meu citaria a Sant Pau, però atenent a la fisonomia demoníaca d’algun destacat representant feixista espanyol, vaig a fer-ho. Diu el predicador cristià en la seva Epístola als romans (55 dC, aproximadament): “No et deixes vèncer pel mal, al contrari venç el mal amb el bé”.
Si els feixistes carreguen contra la gent immigrant, nosaltres hem d’estar amb ells. I no només de paraula o esperant que actuen els poders estatals (que, per cert, ara en part estaran al costat dels maltractadors) sinó fent colla solidària amb ells de manera directa. Si els feixistes carreguen contra les dones i la gent LGTBI, haurem d’estar amb elles. Si els feixistes volen matar i maltractar animals, haurem de protegir-los. Si volen destrossar el nostre planeta i fer que el canvi climàtic ens mati amb calor, fred, aigua, vent i pols, és obligació nostra impedir-ho.
I davant la seva violència directa, quan es produeixi, també han de trobar sacrificada resposta, quan faci falta.
Aquesta és la tasca que tenim davant de nosaltres i que ens permetrà vèncer al feixisme, guanyar la competició de la vida.
Tenim coneixements suficients, que ens ha donat la història, per saber què fan i com es comporten aquests “enviats del dimoni”, aquests exponents d’allò més pervers i malèvol que hi ha a l’ésser humà. Cal aprofitar-ho.
Hem de fer que tingui raó el vell Marx quan deia al seu llibre “El 18 Brumari de Lluís Bonaparte”: “La Història es repeteix dues vegades: la primera com tragèdia, la segona com farsa”
3J. Partido ganado, pero con una larga competición por delante.
Los resultados del 23J han significado, para la derecha y los fascistas, un duro tropiezo que no esperaban. Al mismo tiempo, la izquierda ha detenido un golpe que los grandes medios habían hecho que pareciera inevitable.
Como decía Goebbels, ministro de Ilustración Pública y Propaganda del III Reich alemán: “Una mentira repetida mil veces se convierte en una verdad”. Antes de las elecciones del 23J se ha repetido no mil veces, sino seguramente cien mil veces, por parte de los medios de comunicación, en manos del gran empresariado y de la banca, que la coalición Feijóo-Abascal se impondría sin problemas y la derecha y los fascistas se habían creído su propia mentira. Pero afortunadamente la izquierda social, la del “no pasarán”, ha jugado el partido y lo ha ganado.
Queda por hacer un proceso de acuerdo entre el conjunto de fuerzas de izquierdas y nacionalistas que, al parecer, tendrá su mayor obstáculo en Junts per Catalunya. Pero mi idea es que este obstáculo será superado. El día 17 de agosto, en la constitución de la mesa del Congreso, tendremos una primera indicación de si esa opinión está o no fundamentada.
Alguna gente ha pasado de la depresión a la euforia y ahora piensa que el fascismo se ha debilitado más de lo que realmente lo ha hecho. Es cierto que Vox ha perdido diecinueve escaños y más de seiscientos mil votos. Pero también lo es que estos votos podrían ser recuperados con mucha facilidad y que no nos encontramos con nada parecido a una derrota definitiva del fascismo ni con un muro de contención seguro frente a éste.
El primer partido, la primera final, se ha ganado. Pero queda mucho trabajo por hacer para hasta ganar la competición, que es erradicar el fascismo.
Este trabajo no es, fundamentalmente, un trabajo parlamentario e institucional, sino de movimientos sociales y de calle. El fascismo, donde aparezca haciendo uso de sus modos, debe encontrarse ante sí en la izquierda social.
Nunca pensaba que en un escrito mío citaría a San Pablo, pero atendiendo a la fisonomía demoníaca de algún destacado representante fascista español, voy a hacerlo. Dice el predicador cristiano en su Epístola a los romanos (55 d. C., aproximadamente): “No te dejes vencer por el mal, al contrario, vence el mal con el bien”.
Si los fascistas cargan contra la gente inmigrante, nosotros debemos estar con ellos. Y no sólo de palabra o esperando a que actúen los poderes estatales (que, por cierto, ahora en parte estarán junto a los maltratadores) sino haciendo grupo solidario con ellos de manera directa. Si los fascistas cargan contra las mujeres y la gente LGTBI, deberemos estar con ellas. Si los fascistas quieren matar y maltratar animales, deberemos protegerlos. Si quieren destrozar nuestro planeta y hacer que el cambio climático nos mate con calor, frío, agua, viento y polvo, es nuestra obligación impedirlo.
Y ante su violencia directa, cuando se produzca, también deben encontrar sacrificada respuesta, cuando haga falta.
Ésta es la tarea que tenemos ante nosotros y que nos permitirá vencer al fascismo, ganar la competición de la vida.
Tenemos conocimientos suficientes, que nos ha dado la historia, para saber qué hacen y cómo se comportan estos “enviados del demonio”, estos exponentes de lo más perverso y malévolo que existen en el ser humano. Hay que aprovecharlo.
Debemos hacer que tenga razón el viejo Marx cuando decía en su libro “El 18 Brumario de Luis Bonaparte”: “La Historia se repite dos veces: la primera como tragedia, la segunda como farsa”


