
Fent broma, això és el que sembla que pensen alguns dels caps rectors de Junts per Catalunya en marcar les “línies vermelles” per permetre a Sánchez ser investit president del govern estatal. Junts ha dit al llarg de la campanya que “bloquejarà” el Congrés si no s’accepta el dret a l’autodeterminació de Catalunya i l’amnistia. I els vots de Junts són ara necessaris (com a mínim dos a favor i cinc abstencions, després del vot CERA) per permetre la investidura.
Poden acceptar Sánchez i el PSOE aquestes peticions?
Anem per parts i comencem per l’amnistia. Respecte a aquesta figura legal hi ha opinions molt diverses entre la gent jurista: una part pensa que és inconstitucional, altra que no (1 i 2). En tot cas sembla que legalment podria intentar-se, després caldria veure el que passava, una vegada la dreta ho sotmetés (com faria) al Tribunal Constitucional. La majoria “progressista” d’aquests moments posa les coses més fàcils que abans, però s’hauria de veure què acaba resolent el TC.
L’amnistia podria ser aprovada com Llei ordinària, però encara que ho fos com Llei Orgànica la majoria absoluta que quedaria conformada (si el PSOE acceptés dur-la endavant) podria superar el bloqueig o vet del Senat.
Respecte al referèndum la situació és pràcticament d’impossibilitat. Per què?
Podem descartar que el PSOE i els seus votants optin per una via “revolucionària” i acceptin fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya incomplint la Constitució vigent. Realment si fessin això no caldria continuar amb el procés d’investidura de Pedro Sánchez.
Si s’accepta el marc constitucional l’única iniciativa que sembla es pot plantejar és que el Parlament de Catalunya proposi a les Corts Generals una reforma dels articles 1.2 i 2 de la Constitució que reconegui el dret d’autodeterminació de les comunitats autònomes (3).
La reforma exigiria majoria de 2/3 a les dues cambres (Congrés i Senat), celebració de noves eleccions, nova majoria de 2/3 a ambdues cambres i ratificació popular en referèndum d’àmbit nacional (article 168 CE).
Només després de tot aquest procés podria tenir lloc un referèndum en Catalunya.
Dit això queda clar que l’únic que està en mans del PSOE ara mateix és accedir que el Parlament de Catalunya plantegi la reforma constitucional a l’Estat. Una vegada això fet la relació de forces, tant al Congrés com al Senat, bloquejaria la reforma.
Està clar que per arribar a una reforma constitucional ha d’haver-hi una majoria ciutadana, no només a Catalunya, sinó al conjunt de l’Estat espanyol, a favor d’aquesta reforma. Estem parlant d’una majoria del 70% cap amunt de la ciutadania. A més aquesta majoria hauria de permetre fer reformes electorals prèvies, ja que traduir aquest percentatge de gent en suficients escons per arribar a majories de ⅔ és molt difícil (per no dir impossible) amb la normativa actual.
El treball que queda per fer és immens i l’independentisme català faria bé en plantejar-se’l, en lloc de seguir estratègies sense cap ni peus com es va fer durant el “procés” (confiant que l’Estat espanyol cediria davant la mobilització d’una part important de la població catalana) i posteriorment, quan ha brillat l’absència de plantejaments encaminats a noves mobilitzacions prenent consciència de les dificultats que han de superar-se i dels sacrificis que s’han de fer com preu per aconseguir la sobirania nacional.
Dit això el que sí que podria, tal vegada, acceptar el PSOE és un compromís de dur endavant les reformes quan les majories ho permetin. De moment, però, només podria facilitar que el Parlament de Catalunya plantegi la reforma constitucional.
La solució al repte d’investidura actual només pot produir-se si Junts acaba acceptant allò que el PSOE pot realment donar.
Però aquesta acceptació pareix hipotecada al relatiu “èxit” que Junts ha tingut amb els seus posicionaments, que li han permès perdre molts menys vots que els que han perdut ERC i la CUP. És molt possible que l’electorat de Junts no castigui amb vots l’organització per impedir la investidura de Sánchez.
Per tant, ara mateix és una incògnita què passarà i si es produiran o no noves eleccions. I no, Catalunya no es proclamarà independent durant aquests mesos. Tant si Sánchez és investit president com si no ho és.
(1) Aleix M. (29 de juliol de 2023). Una amnistía (in)constitucional. elDiario.es
https://es.ara.cat/politica/amnistia-in-constitucional_1_3902810.html.
(2) Martín Pallín, J.A. (1 d’agost de 2023). La amnistía es compatible con la Constitución. Ctxt. https://ctxt.es/es/20210201/Firmas/34999/amnistia-presos-proces-constitucion-jose-antonio-martin-pallin.htm
(3) López D. (29 de juliol de 2023) Las vías legales para un referéndum en Cataluña. elperiodico.com. https://www.elperiodico.com/es/opinion/20170906/las-vias-legales-para-un-referendum-en-catalunya-por-daniel-lopez-rubio-6268450
¿Se proclamará Catalunya independiente gracias a la investidura de Sánchez?
Bromeando, esto es lo que parece que piensan algunos de los jefes rectores de Junts per Catalunya al marcar las “líneas rojas” para permitir a Sánchez ser investido presidente del gobierno estatal. Junts ha dicho a lo largo de la campaña que “bloqueará” el Congreso si no se acepta el derecho a la autodeterminación de Cataluña y la amnistía. Y los votos de Junts son ahora necesarios (al menos dos a favor y cinco abstenciones, después del voto CERA) para permitir la investidura.
¿Pueden aceptar Sánchez y el PSOE estas peticiones?
Vamos por partes y empecemos por la amnistía. Respecto a esta figura legal existen opiniones muy diversas entre la gente jurista: una parte piensa que es inconstitucional, otra que no (1 y 2). En todo caso parece que legalmente podría intentarse, después habría que ver lo que sucedía, una vez la derecha lo sometiera (como haría) al Tribunal Constitucional. La mayoría “progresista” de estos momentos pone las cosas más fáciles que antes, pero debería verse qué acaba resolviendo el TC.
La amnistía podría ser aprobada como Ley ordinaria, pero aunque lo fuera como Ley Orgánica la mayoría absoluta que quedaría conformada (si el PSOE aceptara llevarla adelante) podría superar el bloqueo o veto del Senado.
Respecto al referendo la situación es prácticamente de imposibilidad. ¿Por qué?
Podemos descartar que el PSOE y sus votantes opten por una vía “revolucionaria” y acepten realizar un referéndum de autodeterminación en Cataluña incumpliendo la Constitución vigente. Realmente si hicieran esto no habría que continuar con el proceso de investidura de Pedro Sánchez.
Si se acepta el marco constitucional la única iniciativa que parece plantearse es que el Parlamento de Cataluña proponga a las Cortes Generales una reforma de los artículos 1.2 y 2 de la Constitución que reconozca el derecho de autodeterminación de las comunidades autónomas (3).
La reforma exigiría mayoría de 2/3 a ambas cámaras (Congreso y Senado), celebración de nuevas elecciones, nueva mayoría de 2/3 a ambas cámaras y ratificación popular en referéndum de ámbito nacional (artículo 168 CE).
Sólo después de este proceso podría tener lugar un referéndum en Cataluña.
Dicho esto queda claro que lo único que está en manos del PSOE ahora es acceder a que el Parlamento de Catalunya plantee la reforma constitucional en el Estado. Una vez hecho la relación de fuerzas, tanto en el Congreso como en el Senado, bloquearía la reforma.
Está claro que para llegar a una reforma constitucional debe haber una mayoría ciudadana, no sólo en Cataluña, sino en el conjunto del Estado español, a favor de esta reforma. Estamos hablando de una mayoría del 70% hacia la ciudadanía. Además esta mayoría debería permitir realizar reformas electorales previas, ya que traducir ese porcentaje de gente en suficientes escaños para llegar a mayorías de ⅔ es muy difícil (por no decir imposible) con la normativa actual.
El trabajo que queda por hacer es inmenso y el independentismo catalán haría bien en planteárselo, en lugar de seguir estrategias sin pies ni cabeza como se hizo durante el “procés” (confiando en que el Estado español cedería ante la movilización de una parte importante de la población catalana) y posteriormente, cuando ha brillado la ausencia de planteamientos encaminados a nuevas movilizaciones, tomando conciencia de las dificultades que deben superarse y de los sacrificios que deben hacerse como precio para conseguir la soberanía nacional.
Dicho esto lo que sí podría, tal vez, aceptar al PSOE es un compromiso de llevar adelante las reformas cuando las mayorías lo permitan. Sin embargo, de momento sólo podría facilitar que el Parlament de Catalunya plantee la reforma constitucional.
La solución al reto de investidura actual sólo puede producirse si Junts acaba aceptando lo que el PSOE puede realmente dar.
Pero esta aceptación parece hipotecada al relativo “éxito” que Junts ha tenido con sus posicionamientos, que le han permitido perder muchos menos votos que los que han perdido a ERC y la CUP. Es muy posible que el electorado de Junts no castigue con votos a la organización por impedir la investidura de Sánchez.
Por tanto, ahora mismo es una incógnita qué pasará y si se producirán o no nuevas elecciones. Y no, Cataluña no se proclamará independiente durante estos meses. Tanto si Sánchez es investido presidente como si no lo es.
(1) Aleix M. (29 de juliol de 2023). Una amnistía (in)constitucional. elDiario.es
https://es.ara.cat/politica/amnistia-in-constitucional_1_3902810.html.
(2) Martín Pallín, J.A. (1 d’agost de 2023). La amnistía es compatible con la Constitución. Ctxt. https://ctxt.es/es/20210201/Firmas/34999/amnistia-presos-proces-constitucion-jose-antonio-martin-pallin.htm
(3) López D. (29 de juliol de 2023) Las vías legales para un referéndum en Cataluña. elperiodico.com. https://www.elperiodico.com/es/opinion/20170906/las-vias-legales-para-un-referendum-en-catalunya-por-daniel-lopez-rubio-6268450


