El món es crema. Des de Maui a Hawaii, passant pel Canadà, fent escala a Tenerife i recorrent Europa fins a Grècia. El canvi climàtic fa befa del negacionisme i colpeja sense compassió.
Al mateix temps, incendis provocats ja des de fa molt de temps estan socarrant la nostra llengua.
Malgrat la imperiosa necessitat de prendre mesures davant la crisi climàtica, energètica i de materials d’un planeta que s’esgota, tota la gent que estima el català també veu que cal evitar que ens cremen la llengua.
Contaré respecte a la situació del català dues anècdotes puntuals però significatives, una és del País Valencià, l’altra de Mallorca. No en tinc a mà ara mateix de Catalunya, però segur que en podria trobar sense massa problemes.
Anem per feina.
En un tuit de la Conselleria d’Agricultura, Ganadería y Pesca de fa poc apareix el següent missatge en castellà: @AguirreLarrauri analiza con el grupo Tragsa la ejecución de proyectos en marcha.
Fins aquí tot normal. El conseller de Vox, Larrauri, s’expressa en la imperial llengua castellana.
Però bé, que els feixistes també tenen el seu coret. En una mostra de generositat cap als dialectes submisos a l’espanyol, la frase es tradueix al “valencià”: @AguirreLarrauri analisa en el grup Tragsa l’eixecució de proyectes en marcha.
He estat mirant els tuits de l’esmentada conselleria i podeu trobar moltes flors com aquesta. Per composar-ne un ramell.
Per aquesta humiliació han de passar els valencianoparlants ara mateix.
És només un exemple.
Tanmateix, atès l’escàndol que (afortunadament) es va muntar amb el tuit, aquest va ser retirat. La qual cosa ens demostra que movent el cul, malgrat que sigui a força d’escriure tuits, es poden obtenir resultats que d’asseguts no s’obtenen. Recordem-ho.
Anem ara de València cap a Mallorca, sense el pont que anhelava la famosa cançoneta de “Los Mismos” (novament per fortuna) i fent quatre braçades amb la imaginació.
Això que contaré m’ha passat a mi mateix.
Atur a fer benzina en una estació de servei en la qual jo sé que tota la gent empleada parla en la llengua de Cervantes (però no tan bé, veritat és, com el literat). Sempre. Ni una paraula en mallorquí, ni un alè.
Com em sent combatiu em dic a jo mateix: au, avui parlaré en català!!
Ve una persona empleada a atendre’m i li explic, en la llengua de Joanot Martorell, que el meu vehicle té problemes quan li fiquen benzina i que es dispara el mecanisme de la mànega d’omplir. Se suposa que ha entès, però molt bona cara no ha posat. Haurà pensat que sóc un almogàver?
Quan se’n va, tal com jo havia apuntat, el mecanisme bota. Advertesc a la persona treballadora: S’ha disparat!!
Contestació: “Vendré cuando sea su turno”.
Mem, però no era “mi turno” justament en aquell moment?
Pens: aquí hi ha hagut empreny… Afortunadament altre empleat de la benzinera té compassió de mi i ve a cobrir el lloc de qui “seguía el turno por orden (inventado)”.
Se’ns n’estan pujant a les barbes, tant si en tenim com si no!!
Mirau, una cosa que m’ha agradat de l’últim mundial de futbol femení, a banda de la gran difusió que ha tingut un esport practicat per dones, i llevat de la glorificació constant de la “patria enseña” i del “¡¡Viva España!!”, ha estat que una selecció que havia perdut un partit per 4-0 fou capaç de sobreposar-se i guanyar el mundial. Tota una gesta mai no vista!!
La nostra situació, ara mateix, amb relació a la nostra benvolguda llengua, és, lamentablement, similar a anar perdent el matx per quatre a zero (o més). Però guanyarem el mundial, ja us ho dic!!
Respecte a quina és la causa d’anar perdent per golejada i a l’estratègia que ens permetrà proclamar-nos campiones en parlarem a un proper article.
Estigueu atentes!!
