Com si es tractàs del llançament d’un penal en l’últim segon de joc efectiu d’un partit, en el qual, si el tirador marca, guanya la competició un equip i, si falla, resulta vencedor el seu adversari, tothom està pendent del que dirà Pedro Sánchez el dilluns.
Sánchez és sense dubte un regatejador molt hàbil, capaç de sortir-se’n de tres o quatre oponents alts i quadrats que l’envolten fent ús de males maneres. És també un extraordinari llançador de penals, de tal forma que si la mitjana de transformació de penes màximes és del 80 % ell se situa en el 95 %.
Però els contraris li poden llevar la pilota i ell pot fallar el penal. Ser molt hàbil no significa ser infal·lible, qualitat que no existeix en el món dels humans.
No entraré ara a fer una cosa que ja s’ha fet molt aquests dies, que és analitzar quines són les opcions de Sánchez a l’hora de llançar el penal o si aquesta falta fou real o el molt destre davanter va fingir-la enganyant a l’àrbitre i al VAR.
Em centraré no en un jugador en concret, Pedro Sánchez, o en les jugadores de cada equip, es diguin Yolanda Díaz, María Jesús Montero, Feijóo, Isabel Díaz Díaz Ayuso o Felipe de Borbón, sinó en les dues aficions enfrontades.
Continuaré la broma anomenant l’afició que vol que Sánchez fiqui el gol “Left Suporters” i aquella que vol el falli “Right-wing Hooligans”. Esquerres i Dretes.
La Dreta, els Hooligans, estén la seva influència a gairebé tot: la riquesa i el poder econòmic; els grans mitjans de comunicació; l’aparell judicial i en particular la seva alta jerarquia; l’exèrcit i les forces de seguretat de l’Estat; una part important de l’alt funcionariat de l’Estat i, finalment, per si tot l’anterior no fos suficient, el Cap de l’Estat, és a dir, el Rei, la Corona.
L’Esquerra, els Suporters, es té només a si mateixa. Per això li roben partits, xiulen faltes inexistents a les seves jugadores, li posen horaris dolents per jugar els partits, els mitjans de comunicació els difamen i diuen mentides sobre elles, un desastre. Per això l’autoritarisme, el feixisme i el sadisme polític i social guanyen terreny.
Bé, si volem ajustar-nos a la realitat, haurem d’assenyalar que les Suporters tenen al seu abast eines de les quals no fan ús perquè els Hooligans els han endormiscat el cervell i els han fet veure que no existeixen.
Una d’aquestes ferramentes ocultes és la seva massivitat. Realment els Suporters són moltíssima més gent que els Hooligans, tot i que, davant la seva passivitat, una part d’elles s’ha passat als Right-wings. Però això és reversible.
La segona ferramenta amagada es deriva de la primera. Com són tants, els Suporters poden aturar-ho tot o, millor dit, poden dur-ho en la direcció que vulguin. Una direcció que els sigui favorable.
El tercer instrument és que disposen d’un coneixement i uns valors atresorats al llarg de molt de temps. Això inclou la capacitat de ser solidaris, fraternals i compassius entre ells mateixos, de treballar per al bé de tothom i del planeta mateix, de ser creatius i d’organitzar-se per fer tot l’anterior.
Ho tornaré a repetir, les Suporters estan mig adormides i pensen que tot això no existeix. Però no és veritat. Existeix. Són capacitats reals.
La disputa que s’haurà de lliurar durant els temps que venen no serà bàsicament institucional o parlamentària, serà social i es desenvoluparà en el terreny cívic, als carrers de pobles i ciutats, a través dels moviments de masses, a l’interior de l’univers dels grans canvis, dins del calder alquímic de les transformacions socials èpiques.
Dit tot l’anterior, esper que Sánchez fiqui el penal.
