L’escalada armamentística europea va en augment. Què ens diuen les dades al respecte?
Primer, que la despesa militar a Europa va arribar als 345.000 milions de dòlars el 2022, un augment del 30% en comparació amb el 2013 i superant els nivells de despesa al final de la Guerra Freda el 1989 (1)
Segon, que El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha anunciat que 18 estats membres arribaran al 2% del PIB destinat a la defensa el 2024. (2)
Tercer, que alguns dels augments més pronunciats es van veure a Finlàndia (+36%), Lituània (+27%), Suècia (+12%) i Polònia (+11%) (3)
Quart, que la despesa militar espanyola ha experimentat un augment significatiu en els darrers anys i es preveu que aquesta tendència continuï (4).
Cinquè, que de cara al futur, Espanya té previst augmentar la seva despesa militar de manera sostinguda fins al 2029, amb l’objectiu d’arribar al 2% del PIB de manera estable (5).
La justificació principal, en aquests moments, de tot això és la guerra d’Ucraïna i el perill expansionista rus. Tothom coneix els arguments.
Però hi ha polítics i analistes que han relacionat l’augment de la despesa militar europea amb una estratègia de control de recursos naturals i de fluxos migratoris procedents d’Àfrica a més dels beneficis obtinguts per les mateixes empreses de fabricació d’armes (6 a 9).
Atesa l’onada feixista i d’irracionalitat que pateix Europa, resultaria creïble que, en un moment donat, es pugui canviar el focus de Rússia cap a Àfrica sense massa problemes. O mantenir-los els dos.
Històricament, les escalades armamentístiques han tingut conseqüències sovint negatives. L’augment del risc de conflictes és una de les més evidents, com es va veure abans de la Primera i de la Segona Guerra Mundial, on la cursa armamentística va contribuir a l’esclat del conflicte. Econòmicament, aquestes despeses massives sovint es fan a costa de sectors com l’educació i la sanitat, afectant el benestar social, com va passar durant la Guerra Freda amb els Estats Units i la Unió Soviètica.
Les escalades també impulsen el desenvolupament de noves tecnologies militars, però aquestes innovacions poden tenir conseqüències devastadores, com ho demostra el desenvolupament de la bomba atòmica. La tensió internacional augmenta, creant un ambient de desconfiança que dificulta la diplomàcia, un fenomen clar durant la Guerra Freda. Socialment, les poblacions sota amenaça constant experimenten estrès i ansietat, afectant la cohesió i la qualitat de vida.
L’alternativa pacífica a tot l’anterior hauria de consistir en la pràctica constant de la negociació per a la solució de conflictes; afavorir l’augment de la democràcia a tot el món, començant per les grans potències militars; i treballar per millorar les condicions de vida de les poblacions que es veuen obligades a migrar (com les africanes).
Si no es fa l’anterior les probabilitats que tot acabi en un “ball de bastons” són grans.
En aquestes eleccions europees, votem també per la Pau.
I sempre, el més important, mobilitzem-nos per la Pau.
Notes
- Fonts: Stockholm International Peace Research Institute; Global Defense News
- Aquesta és una xifra rècord, amb un augment sis vegades superior des del 2014, quan només 3 aliats complien aquest objectiu. Els aliats europeus invertiran un total combinat de 380.000 milions de dòlars en defensa el 2024, cosa que representa el 2% del seu PIB combinat per primera vegada. Font: The Brussels Times
- Aquests països han augmentat considerablement la seva despesa militar com a resposta directa a l’agressió russa i a la invasió d’Ucraïna. Font: SIPRI
- Durant el 2023, Espanya va superar l’objectiu de l’OTAN del 2% del PIB en despesa militar, arribant al 2.17% del PIB, segons un informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Això inclou despeses distribuïdes entre diversos ministeris i part de l’interès del deute públic (Demilitarize).
- Per al 2024, s’espera que la despesa militar representi aproximadament l’1.30% del PIB, continuant amb el creixement des del 0,93% el 2018 fins a l’1,24% el 2023 Font: Army Technology. Aquest augment finançarà la modernització de les Forces Armades, incloent-hi programes d’armament i projectes tecnològics significatius, com la construcció de nous vaixells i vehicles blindats, així com la modernització dels tancs Leopard 2E. Font; Army Technology
- Nick Buxton: Investigador del Transnational Institute (TNI), que ha destacat com les grans empreses d’armes europees influeixen en la política de seguretat fronterera de la UE, promovent la militarització de les fronteres en resposta a la migració (World Finance) (World Finance).
- Mark Akkerman: Autor de diversos informes del Transnational Institute sobre la militarització de les fronteres europees, que ha assenyalat la connexió entre la indústria de la defensa i les polítiques de seguretat de la UE, incloent-hi l’augment de la despesa militar com a part d’aquestes polítiques.
- Migreurop: Xarxa d’organitzacions i investigadors que ha criticat l’ús del Fons Fiduciari d’Emergència per a l’Àfrica (EUTF) de la UE, afirmant que aquest fons sovint serveix més per prevenir la migració cap a Europa que per abordar les causes arrel de la migració en els països d’origen (Migration Policy Institute) (migrationpolicy.org).
- Sara Prestianni: Analista del grup de drets humans ARCI, que ha argumentat que les polítiques europees de migració i asil, incloent l’augment de la despesa militar per al control fronterer, tenen més a veure amb la seguretat que amb la protecció dels drets humans dels migrants (OHCHR) (OHCHR).
