En un article anterior vaig manifestar que el president argentí Milei em semblava un feixista de manual, per la seva manera d’actuar i de comportar-se.
El feixisme, històricament, s’ha presentat com rupturista, antisistema i fins i tot revolucionari.
El feixisme va utilitzar als anys vint i trenta del passat segle els avenços tecnològics com qui millor ho sap fer, al mateix temps que defensava antigues ideologies racistes com l’antisemitisme.
El partit Nazi, l’NSDAP, es deia “nacional socialista”, robant el nom “socialista” a l’esquerra.
Històrics documentals sobre el nazisme foren filmats per una dona, Leni Riefenstahl. Hitler no va tenir cap problema que la directora que enaltia cinematogràficament el seu moviment fos una dona.
Es podria parlar també de Mussolini, però com Hitler li va sortir deixeble avançat, bastarà quedar-se ací de moment.
L’anomenada Alt-Right (Dreta Alternativa) dels EUA, de la qual el líder destacat és Donald Trump va començar a utilitzar les xarxes socials de forma “innovadora” fent un ús sistemàtic de la mentida i la difamació, practicant la més absoluta irracionalitat, dirigida cap a sectors de la població que, per les seves característiques, eren presa fàcil. Amb gran eficàcia, tot això.
Luis Pérez Fernández “Alvise”, també pot ser qualificat de feixista de manual. Supera amb molt Abascal, que és un feixista ranci i carpetovetònic. Alvise pot arribar a masses ciutadanes vetades per a Vox i els seus líders.
La trajectòria d’Alvise val la pena conèixer-la. No és objectiu d’aquest article fer-ne un relat. Ací n’hi ha un de bo, si teniu curiositat (és aconsellable il·lustrar-se al respecte).
Fixaré ara els punts que em convé tenir clars i si algú vol aprofitar-los que ho faci.
El primer ja l’he dit. Alvise és un feixista de manual. Una bona versió, jove, brillant, llest i sense escrúpols. Com al seu moment Mussolini i Hitler.
Segon. Alvise ja arriba a gent i pot arribar a molta més (mireu aquestes dades i el mapa). Arriba a gent jove, amb diferència més a homes que a dones i a gent amb poc recursos econòmics. Gent a la qual la seva trajectòria vital ha dut a trobar-se entre els estrats més desafavorits socialment i que pot ser presa fàcil de la irracionalitat i les mentides sistemàtiques. També de la recurrència a tòpics racistes, xenòfobs i violents. Seria un bon planter per a joves d’unes noves SA (camises marrons nazis, forces d’assalt violent usades contra l’esquerra).
Tercer. Encara que els “suports” materials d’Alvise estan de moment ocults, quasi segur els té (pot ser dins i fora de l’Estat espanyol). Es tracta d’una persona dedicada al 100% a la propaganda. Ara mateix té una empresa Resistencia Popular S. L. de la que diu: “Jo sóc autònom i tinc la sort de tenir un bon sou. A través de la meva empresa és com es gestiona tot, tinc milers d’informants que de manera altruista em subministren informació i després som un equip de cinc persones que estem al dia a dia. Fem de tot, sobretot assessoria de comunicació”. A aquest li paguen. I molt segurament, ja que ell mateix ho reconeix en part.
Quart. Alvise té moltes possibilitats (res és segur a la Història) de convertir-se en el cap feixista a l’Estat espanyol o almanco en un dels principals. Alvise gaudeix quasi segur de suports que, en veure el seu èxit, ampliaran les seves ajudes.
Cinquè. El feixisme és un defensor del capitalisme, encara que sigui de forma peculiar i volent aparentar el contrari. Ara mateix el feixisme apunta a un neoliberalisme extrem que desmantella tot estat de benestar (mireu Milei), que impedeix qualsevol lluita contra el canvi climàtic i la ruptura dels límits planetaris amb negacionisme, que s’arma contra la immigració i contra els països dels quals es vol extreure recursos, com els africans, que pot provocar greus conflictes mundials de manera molt pitjor a la del passat.
Una estratègia adequada contra el feixisme, després de pegar-li una ullada a la Història, hauria d’incloure almanco els següents pilars: 1) Unitat antifeixista, 2) Defensar i desenvolupar la democràcia, 3) Solucionar les necessitats econòmiques i socials de les majories, 4) Plantejar un nou model de societat, tant econòmic com cultural i polític, 5) Dur endavant una comunicació i una propaganda eficaces, 6) Empentar una mobilització de masses, 7) Respondre a la violència política, 8) Desenvolupar un Internacionalisme solidari.
És molta feina per fer. Però em sembla que no queda més remei que dur-la endavant.
