Si partim de la idea que el president de Rússia, Vladímir Putin, lluny de ser cap dimoni o ésser malèfic del qual l’únic objectiu és fer el mal, és simplement un polític sense escrúpols que obra d’acord amb la tradició secular de l’imperialisme rus, podrem entendre millor el que ha passat i el que pot passar a la guerra d’Ucraïna.
Si partim de la idea que el president dels EUA, John Biden, lluny de ser un defensor de la democràcia del qual l’únic objectiu és defensar els drets humans, és simplement un polític sense escrúpols que obra d’acord amb la tradició de l’imperialisme estatunidenc, podem entendre millor el que ha passat i el que pot passar a la guerra d’Ucraïna.
En un context que ja s’ha anomenat com de “tempesta perfecta”, en el qual, dins de la batedora de la Història, s’estan mesclant una gran crisi econòmica i financera, el canvi climàtic ja fora corda i una situació de penúria energètica i de matèries primeres, el comportament de les grans potències és l’habitual: una lluita a mort per acaparar els recursos i les posicions més favorables.
En aquesta partida del gran joc geoestratègic Rússia ha donat la primera passa, intentant fer-se amb una part d’Ucraïna i protegir-se davant l’avanç de l’OTAN cap a la seves fronteres. Enfront d’aquest atac, que podria haver-se evitat perfectament, els EUA i els seus estats vassalls de l’OTAN han fet tot el que estava a les seves mans perquè la guerra s’allargàs de manera sagnant.
Pareix clar que l’objectiu dels EUA, en tirar llenya al foc de la guerra ucraïnesa, no és altre que fer tot el mal possible a les relacions econòmiques d’Europa amb Rússia i també amb la Xina. El país asiàtic té una forta relació comercial amb Ucraïna i hi ha fet també una important inversió en infraestructures. La guerra no beneficia la Xina de cap de les maneres per això la seva posició de “neutralitat”.
Com més s’allargui la guerra d’Ucraïna més problemes poden tenir Rússia i la Xina. Per això els EUA no manifesten gens d’interès en un armistici ràpid, en unes negociacions exitoses concloses en poc temps. Però l’allargament de la guerra també pot originar efectes perversos dins del bàndol de l’OTAN, als països de la UE. La deterioració de la situació econòmica europea també afavoreix els EUA però si acaba provocant esclats socials o una gran inestabilitat l’avantatge inicial es convertirà en problema.
En aquestes estem ara, en un joc per veure qui torçarà abans el braç de qui. Si l’allargament de la guerra fa caure Putin o debilita molt econòmicament Rússia i la Xina, guanyen els EUA. Si el mateix allargament provoca el caos en Europa abans, perden els EUA. En canvi, si Rússia aconsegueix finalitzar la contesa aviat, pot tancar negociacions i sortir guanyadora.
Bé, quan ens referim als EUA, Rússia i la Xina estem pensant en els seus elits econòmics i polítics. Però els que pateixen aquesta guerra i patiran els seus efectes a mitjà i llarg termini són els pobles d’Ucraïna, d’Europa, Rússia i la Xina. És el de sempre i són els de sempre.
Tanmateix, mentre duri l’estira-i-arronsa guerrer sempre existeix la possibilitat d’escalada militar, de Tercera Guerra Mundial i de catàstrofe nuclear.
És difícil però s’han de fer tots els esforços possibles per forçar a concloure el conflicte com més aviat millor. Negociació, no guerra, és l’esperança dels pobles.
Si partimos de la idea de que el presidente de Rusia, Vladímir Putin, lejos de ser ningún demonio o ser maléfico cuyo único objetivo es hacer el mal, es simplemente un político sin escrúpulos que obra de acuerdo con la tradición secular del imperialismo ruso, podremos entender mejor lo que ha pasado y lo que puede pasar en la guerra de Ucrania.
Si partimos de la idea de que el presidente de los EE. UU., John Biden, lejos de ser un defensor de la democracia cuyo único objetivo es defender los derechos humanos, es simplemente un político sin escrúpulos que obra de acuerdo con la tradición del imperialismo estadounidense, podemos entender mejor lo que ha pasado y lo que puede pasar en la guerra de Ucrania.
En un contexto que ya se ha denominado como de “tormenta perfecta”, en el cual, dentro de la batidora de la Historia, se están mezclando una gran crisis económica y financiera, el cambio climático ya desatado y una situación de penuria energética y de materias primas, el comportamiento de las grandes potencias es el habitual: una lucha a muerte para acaparar los recursos y las posiciones más favorables.
En esta partida del gran juego geoestratégico Rusia ha dado la primera pasa, intentando hacerse con una parte de Ucrania y protegerse ante el avance del OTAN hacia sus fronteras. Frente a este ataque, que podría haberse evitado perfectamente, los EE. UU. y sus estados vasallos del OTAN han hecho todo el que estaba en sus manos para la guerra se alargase de manera sangrienta.
Parece claro que el objetivo de los EE. UU., al echar leña al fuego de la guerra ucraniana, no es otro que hacer todo el daño posible a las relaciones económicas de Europa con Rusia y también con China. El país asiático tiene una fuerte relación comercial con Ucrania y ha hecho también una importante inversión en infraestructuras. La guerra no beneficia China de ninguna de las maneras de ahí su posición de “neutralidad”.
Cuanto más se alargue la guerra de Ucrania más problemas pueden tener Rusia y China. Por eso los EE. UU. no manifiestan ningún interés en un armisticio rápido, en unas negociaciones exitosas concluidas en poco tiempo. Pero el alargamiento de la guerra también puede originar efectos perversos dentro del bando de la OTAN, en los países de la UE. El deterioro de la situación económica europea también favorece a los EE. UU. pero si acaba provocando estallidos sociales o una gran inestabilidad la ventaja inicial se convertirá en problema.
En estas estamos ahora, en un juego para ver quién torcerá antes el brazo de quién. Si el alargamiento de la guerra hace caer a Putin o debilita económicamente a Rusia y a China, ganan los EE. UU.. Si el mismo alargamiento provoca el caos en Europa antes, pierden los EE. UU.. En cambio, si Rusia consigue finalizar la contienda pronto, puede cerrar negociaciones y salir ganadora.
Bien, cuando nos referimos en los EE. UU., Rusia y China estamos pensando en sus élites económicas y políticas. Pero los que sufren esta guerra y sufrirán sus efectos a medio y largo plazo son los pueblos de Ucrania, de Europa, Rusia y China. Es lo de siempre y son los de siempre.
Sin embargo, mientras dure el tira y afloja guerrero siempre existe la posibilidad de escalada militar, de Tercera Guerra Mundial y de catástrofe nuclear.
Es difícil pero se tienen que hacer todos los esfuerzos posibles para forzar a concluir el conflicto cuanto antes mejor. Negociación, no guerra, es la esperanza de los pueblos.
