Fa uns dies el professor, periodista i corresponsal, Rafael Poch, declarava referint-se a la guerra d’Ucraïna, en una entrevista que aquesta era “una pèrdua de temps en un segle en el qual no ens podem permetre el luxe de perdre’l”. Poch assenyalava que hi ha problemes “dinàmics”, com el del canvi climàtic, que ens obliguen a actuar amb urgència, en lloc de distreure’ns en altres activitats com guerres i conflictes.
El raonament de Poch és impecable si pensem de manera racional i empàtica, cercant el benefici de la major part possible de la humanitat. Tanmateix, oh sorpresa!, sembla que les cúpules responsables de l’esclat i desenvolupament d’aquesta guerra (i de totes les operacions polítiques prèvies que han estat moltes), no actuen de manera racional i empàtica. I tampoc volen fer-ho en benefici de tothom.
Què està passant?
El món, la humanitat, ha entrat dins d’una “tempesta perfecta” caracteritzada per la presència simultània d’una gran crisi econòmica i financera, del canvi climàtic galopant, de l’esgotament de les fonts fòssils d’energia i de les matèries primeres, de crisis epidemiològiques com la de la Covid-19 i de molt probables crisis alimentàries de gran magnitud. És el que alguns autors, com Antonio Turiel i Juan Bordera anomenen, “la tardor de la civilització”. Estem als inicis d’un vertader col·lapse civilitzatori que com a tal és inevitable.
Davant d’una situació en la qual hi haurà una mancança brutal de recursos existeixen bàsicament dues opcions: una és la de la planificació i gestió solidària, col·lectiva, del col·lapse per tal de reduir els danys tot el possible i protegir la població mundial al màxim, garantint la seva supervivència i un nivell de vida acceptable (cosa que els científics ens diuen que és possible).
Una altra possibilitat, però, és la que ha començat de moment a dur-se endavant. Consisteix en una competència exacerbada i brutal pels recursos. Una competència en la qual les elits economicopolítiques s’asseguren el seu benestar en perjudici de les grans masses de població, al mateix temps que competeixen entre elles per la supremacia mundial. Aquesta competència sovint tindrà forma de guerra, com ara la d’Ucraïna, podent-se arribar fàcilment a una guerra mundial.
Ara mateix, davant la percepció del col·lapse que comença, molta gent a molts de països i indrets del món, ha optat per llançar-se en braços de l’extrema dreta, la qual proposa solucions als greus problemes que patim similars a les que proposarien els grups humans del paleolític o els grups de ximpanzés actuals: garrotades als que no són dels nostres i garrotades també als nostres que no fan el que diuen els líders del ramat. Aquesta dinàmica, que des del punt de vista polític es pot qualificar de feixista, afavoreix caminar a marxa accelerada cap a l’holocaust.
Recapitulem…
Les elits economicopolítiques volen només el seu benefici (passen de la gent mentre la puguin tenir controlada) i s’enfronten entre elles. Són intel·ligents però al mateix temps molt ases. Es poden deixar dur per impulsos de ràbia i prepotència primitius (com la Història ens ensenya de manera repetida) i són capaces d’accions quasi suïcides perquè en la seva prepotència irracional pensen que poden guanyar. És gent que ens pot conduir a un holocaust nuclear, perquè tenen molts de recursos destructius en les seves mans i la creença irracional de ser ells mateixos indestructibles.
Una part molt important de les poblacions segueix els lideratges de les elits i fins i tot forma al costat de líders feixistes. Pensen que així salvaguardaran el que fins ara tenien o una part, però s’equivoquen. Tanmateix, el suport de masses de població permet al lideratge de les elits i als lideratges feixistes dur endavant els seus propòsits egoistes i destructius.
Per tant…
A qualsevol persona racional, empàtica i solidària no li queda altra que oposar-se a tot això. Cadascú obrarà en funció de les seves possibilitats i forces. La situació és difícil, però la Història també mostra com fins i tot en les situacions més greus de crisi sorgeixen oportunitats per transformar la foscor en llum. Sempre que, és la condició, un bon grapat de gent convençuda pugui alçar la seva veu i organitzar-se per fer la seva. En aquestes estem.
Hace unos días el profesor, periodista y corresponsal, Rafael Poch, declaraba refiriéndose a la guerra de Ucrania, en una entrevista que esta era “una pérdida de tiempo en un siglo en el cual no nos podemos permitir el lujo de perderlo”. Poch señalaba que hay problemas “dinámicos”, como el del cambio climático, que nos obligan a actuar con urgencia, en lugar de distraernos en otras actividades como guerras y conflictos.
El razonamiento de Poch es impecable si pensamos de manera racional y empática, buscando el beneficio de la mayor parte posible de la humanidad. Sin embargo, ¡oh sorpresa!, parece que las cúpulas responsables del estallido y desarrollo de esta guerra (y de todas las operaciones políticas previas que han sido muchas), no actúan de manera racional y empática. Y tampoco quieren hacerlo en beneficio de todo el mundo.
Qué está pasando?
El mundo, la humanidad, ha entrado dentro de una “tormenta perfecta” caracterizada por la presencia simultánea de una gran crisis económica y financiera, del cambio climático galopante, del agotamiento de las fuentes fósiles de energía y de las materias primas, de crisis epidemiológicas como la de la Covid-19 y de muy probables crisis alimentarias de gran magnitud. Es lo que algunos autores, como Antonio Turiel y Juan Bordera denominan, “el otoño de la civilización”. Estamos a los inicios de un verdadero colapso civilizatorio que como tal es inevitable.
Ante una situación en la cual habrá una carencia brutal de recursos, existen básicamente dos opciones: una es la de la planificación y gestión solidaria, colectiva, del colapso para reducir los daños todo lo posible y proteger a la población mundial al máximo, garantizando su supervivencia y un nivel de vida aceptable (cosa que los científicos nos dicen que es posible).
Otra posibilidad, pero, es la que ha empezado de momento a llevarse adelante. Consiste en una competencia exacerbada y brutal por los recursos. Una competencia en la cual las élites economicopolíticas se aseguran su bienestar en perjuicio de las grandes masas de población, al mismo tiempo que compiten entre ellas por la supremacía mundial. Esta competencia a menudo tendrá forma de guerra, como por ejemplo la de Ucrania, pudiéndose llegar fácilmente a una guerra mundial.
Ahora mismo, ante la percepción del colapso que empieza, mucha gente en muchos países y lugares del mundo, ha optado para lanzarse en brazos de la extrema derecha, la cual propone soluciones a los graves problemas que sufrimos similares a las que propondrían los grupos humanos del paleolítico o los grupos de chimpancés actuales: bastonazos a los que no son de los nuestros y bastonazos también a los nuestros que no hacen el que dicen los líderes de la manada. Esta dinámica, que desde el punto de vista político se puede calificar de fascista, favorece el ir a marcha acelerada hacia el holocausto.
Recapitulemos…
Las élites economicopolíticas quieren solo su beneficio (pasan de la gente mientras la puedan tener controlada) y se enfrentan entre ellas. Son inteligentes pero al mismo tiempo muy burras. Se pueden dejar llevar por impulsos de rabia y prepotencia primitivos (como la Historia nos enseña de manera repetida) y son capaces de acciones casi suicidas porque en su prepotencia irracional piensan que pueden ganar. Es gente que nos puede conducir a un holocausto nuclear, porque tienen muchos de recursos destructivos en sus manos y la creencia irracional de ser ellos mismos indestructibles.
Una parte muy importante de las poblaciones sigue los liderazgos de las élites e incluso forma junto a líderes fascistas. Creen que así salvaguardarán lo que hasta ahora tenían o una parte, pero se equivocan. Aun así, el apoyo de masas de población permite al liderazgo de las élites y a los liderazgos fascistas llevar adelante sus propósitos egoístas y destructivos.
Por lo tanto…
A cualquier persona racional, empática y solidaria no le queda otra que oponerse a todo esto. Cada cual obrará en función de sus posibilidades y fuerzas. La situación es difícil, pero la Historia también muestra como incluso en las situaciones más graves de crisis surgen oportunidades para transformar la oscuridad en luz. Siempre que, es la condición, un buen puñado de gente convencida pueda levantar su voz y organizarse para llevar adelante sus propósitos. En estas estamos.
