La guerra d’Ucraïna és una representació teatral


Mortífera, sagnant, assassina, quelcom paregut a aquestes pel·lícules fetes per psicòpates per a psicòpates en les quals els protagonistes moren realment durant el film. Però aquesta macabra representació és també això, una representació que focalitza la mirada del públic sobre l’escenari i que fa que es perdi de vista, que quedi ocult, tot allò que hi ha fora de l’espai il·luminat pels focus i la sonoritat mediàtica.

El món s’enfronta ara mateix a una crisi molt greu,

de moment imparable, que té el seu origen en un sistema productiu (sí i també polític i cultural i social, etcètera, tot va junt) que ja ha traspassat uns quants límits planetaris i que ens està duent cap al col·lapse.

Fins i tot ens ho diuen el Banc Mundial i El País

El 21 d’abril passat l’agència EFE ens informava que el president del Banc Mundial, David Malpass, havia advertit que els augments rècord en els preus dels aliments podien empènyer centenars de milions de persones a la pobresa la una pitjor nutrició.

El mateix periòdic “El País”, una mitjà totalment del sistema i dins del sistema, ens informava, amb relativa claredat que “Ja estem davant de la crisi mundial de la fam”.

Que no és la guerra, que és el nostre motor que es queda sense combustible!!

Tot això, mireu per on, s’atribueix per molts de mitjans i fonts a la guerra d’Ucraïna. Però aquesta només ha fet sinó agreujar un problema, exacerbar un tumor maligne, que ja existia prèviament i que ara està manifestant-se de manera crua i dolorosa.

Fam al Nord d’Àfrica. Esteu tranquil·les?

Els càlculs de gent experta apunten al fet que un 40% de la població mundial pot patir fam molt aviat. I dins d’aquest 40% estaria el Nord d’Àfrica, el nostre pati  de darrere.

Si no movem el cul, el final no serà agradable

Realment penseu que podrem viure molt tranquils en aquesta situació? Encara que tinc bastant imaginació, no sé quins desastres ens poden passar si el Nord d’Àfrica entra en fam. Vull dir, n’hi ha tants, potencialment, que no sé quin serà el que realment es tornarà real. 

Què podem fer? No ho sé massa bé, però mireu aquests d’XR. I segurament hi ha moltes, moltes coses a fer. S’ha de pensar, s’ha d’actuar (i deixar de fer cas als venedors de fum i adormidors de consciències). Que no, que no podeu estar tranquil·les.


La guerra de Ucránia es una representación teatral

Mortífera, sangrienta, asesina, algo parecido a estas películas hechas por psicópatas para psicópatas en las que los protagonistas mueren realmente durante el filme. Pero esta macabra representación es también eso, una representación que focaliza la mirada del público sobre el escenario y que hace que se pierda de vista, que quede oculto, todo lo que está fuera del espacio iluminado por los focos y la sonoridad mediática.

El mundo se enfrenta ahora mismo a una crisis muy grave,

por el momento imparable, que tiene su origen en un sistema productivo (sí y también político y cultural y social, etcétera, todo va junto) que ya ha traspasado unos cuantos límites planetarios y que nos está llevando hacia el colapso.

Incluso nos lo dicen el Banco Mundial y El País

El pasado 21 de abril la agencia EFE nos informaba de que el presidente del Banco Mundial, David Malpass, había advertido de que los aumentos récord en los precios de los alimentos podían empujar a cientos de millones de personas a la pobreza y a una peor nutrición.

El mismo periódico “El País”, una medio totalmente del sistema y dentro del sistema, nos informaba, con relativa claridad, que “Ya estamos ante la crisis mundial del hambre”.

¡Que no es la guerra, que es nuestro motor que se queda sin combustible!!

Todo esto, mira por dónde, se atribuye por muchos medios y fuentes a la guerra de Ucrania. Pero ésta sólo ha hecho sino agravar un problema, exacerbar un tumor maligno, que ya existía previamente y que ahora está manifestándose de forma cruda y dolorosa.

Hambre en el Norte de África. ¿Está usted tranquila?

Los cálculos de gente experta apuntan a que un 40% de la población mundial puede sufrir hambre en breve. Y dentro de ese 40% estaría el Norte de África, nuestro patio de atrás.

Si no movemos el culo, el final no será agradable

¿Realmente piensa que podremos vivir muy tranquilos en esta situación? Aunque tengo bastante imaginación, no sé qué desastres pueden pasarnos si el Norte de África entra en hambre. Quiero decir, hay tantos potencialmente que no sé cuál será lo que realmente se volverá real.

¿Qué hacer? No sé demasiado bien, pero miren, por ejemplo, estos de XR. Y seguramente hay muchas, muchas cosas que hacer. Hay que pensar y hay que actuar (y dejar de hacer caso a los vendedores de humo y adormecedores de conciencias). Que no, que no puede estar tranquila.