
En un dels capítols de la sèrie televisiva ara de moda “The mandalorian“, de l’univers de Star Wars, l’heroi, un cercador de recompenses que en realitat és bona persona, ajuda una comunitat de grangers d’un petit planeta a defensar-se d’un escamot de l’exèrcit imperial que pul·lula per aquells indrets. Seguint la tradició de la saga l’enfrontament entre bons i dolents acaba amb la victòria dels primers, auxiliats per l’habilitat militar del mandalorià i d’una dona soldat de la República que també s’ha afegit a l’empresa.
Que el bé pot imposar-se al mal mitjançant l’ús de la força és una idea profundament arrelada al nostre imaginari. Forma part de la nostra tradició cultural i des de ben petits totes hem escoltat històries i contes que relaten batalles entre el bé i el mal. Quan ens feim majors, tanmateix, els relats que ens ofereixen els mitjans de comunicació i molt sovint també les escoles i universitats sobre el funcionament de la nostra societat es pareixen sospitosament als contes i rondalles dels infants.
Lamentablement, el tracte que està rebent en l’àmbit informatiu majoritari la guerra d’Ucraïna no deixa de ser sinó una rondalla. Els bons del conte són la gent ucraïnesa, encapçalats per l’heroi presidencial Zelenski i els dolents els russos, liderats pel megalòman i psicòpata Putin. Clar, pensem llavors, com la victòria del bé és inevitable, l’exèrcit ucraïnès, auxiliat pel seu particular mandalorià, que en la capa duu l’estrella de quatre puntes de l’OTAN, que seria com la República a l’univers de Star Wars, farà fora finalment als malvats russos.
La realitat però és ben diferent de la inventada rondalla dels mitjans. Si ens referim als combatents ucraïnesos d’aquesta guerra el nostre mandalorià serien les forces combatents a la guerra vingudes de fora. Però ai!!, segons l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), en 2020, el 40% de les forces militars d’Ucraïna (un total de 102.000 membres) eren milícies paramilitars d’extrema dreta, armades, finançades i entrenades pels Estats Units, Anglaterra, el Canadà, França i Suïssa, amb membres de dinou nacionalitats. Des que va començar la guerra se’ls han sumat més elements, alguns provinents de Mitjà Orient, i van rebre més armament de tots els països de l’OTAN (de Sousa, B., 2022). Un mandalorià moooolt dolent.
I què dir de la República-OTAN, la solució de la qual al conflicte consisteix en l’enviament de més i més armament…?
No, la realitat no es pareix a la ficció, és ben diferent.
Encara que… podria ser… tal vegada…
De la mateixa forma que a Star Wars es destrueixen planetes sencers, el nostre també podria quedar destruït per una guerra nuclear. Persones amb molts de coneixement i seny com el filòsof i lingüista Noam Chomsky ens adverteixen: “Centrem-nos a impedir la guerra nuclear en lloc de debatre sobre la “guerra justa”. (Polycroniou, C.J., 2022)
I molts altres desastres que se’ns venen damunt, podríem afegir també.
Que la força ens acompanyi!!
En uno de los capítulos de la serie televisiva ahora de moda “The mandalorian”, del universo de Star Wars, el héroe, un buscador de recompensas que en realidad es buena persona, ayuda a una comunidad de granjeros de un pequeño planeta a defenderse de un pelotón del ejército imperial que pulula por aquellos lugares. Siguiendo la tradición de la saga el enfrentamiento entre buenos y malos acaba con la victoria de los primeros, auxiliados por la habilidad militar del mandaloriano y de una mujer soldado de la República que también se ha unido a la empresa.
Que el bien puede imponerse al mal mediante el uso de la fuerza es una idea profundamente arraigada en nuestro imaginario. Forma parte de nuestra tradición cultural y desde muy pequeños todas hemos escuchado historias y cuentos que relatan batalles entre el bien y el mal. Cuando nos hacemos mayores, sin embargo, los relatos que nos ofrecen los medios de comunicación y muy a menudo también los escuelas y universidades sobre el funcionamiento de nuestra sociedad se parecen sospechosamente a los cuentos y fábulas de los niños.
Lamentablemente, el trato que está recibiendo en el ámbito informativo mayoritario la guerra de Ucrania no deja de ser sino una fábula. Los buenos del cuento son la gente ucraniana, encabezados por el héroe presidencial Zelenski y los malos los rusos, liderados por el megalómano y psicópata Putin. Claro, pensamos entonces, como la victoria del bien es inevitable, el ejército ucraniano, auxiliado por su particular mandaloriano cuya capa lleva la estrella de cuatro puntas de la OTAN (que seria como la República en el universo de Star Wars) echará finalmente a los malvados rusos.
La realidad pero es muy diferente de la inventada fábula de los medios. Si nos referimos a los combatientes ucranianos de esta guerra nuestro mandaloriano serían los fuerzas combatientes en la guerra venidas de fuera. ¡¡Pero ay!!, según la Organización para la Seguridad y la Cooperación a Europa (OSCE), en 2020, el 40% de los fuerzas militares de Ucrania (un total de 102.000 miembros) eran milicias paramilitares de extrema derecha, armadas, financiadas y entrenadas por los Estados Unidos, Inglaterra, Canadá, Francia y Suiza, con miembros de diecinueve nacionalidades. Desde que empezó la guerra se les han sumado más elementos, algunos provenientes de Medo Oriente, y recibieron más armamento de todos los países del OTAN (de Sousa, B., 2022). Un mandaloriano muuuy malo.
Y que decir de la República-OTAN, la solución de la cual al conflicto consiste en el envío de más y más armamento…?
No, la realidad no se parece a la ficción, es muy diferente.
Aunque… podría ser… tal vez…
De la misma forma que en Star Wars es destruyen planetas enteros, el nuestro también podría quedar destruido por una guerra nuclear. Personas con muchos de conocimiento y cordura como el filósofo y lingüista Noam Chomsky nos advierten: “Centrémonos en impedir la guerra nuclear en lugar de debatir sobre la “guerra justa”. (Polycroniou, C.J., 2022)
Y otros muchos desastres que se nos vienen encima, podríamos añadir también.
¡¡Que la fuerza nos acompañe!!
Referències bibliogràfiques
de Sousa, B. [Boaventura] (2022) La inconveniente complejidad. Publico.es. Recuperat de https://blogs.publico.es/espejos-extranos/2022/04/23/la-inconveniente-complejidad/#md=modulo-portada-fila-de-modulos:3×2-t1;mm=mobile-big
Polycroniou, C.J. (2022) Entrevista a Noam Chomsky, Ctxt. Recuperat de https://ctxt.es/es/20220301/Politica/39205/chomsky-ucrania-rusia-putin-guerra.htm


