El món necessita ara mateix la màxima unitat davant la catàstrofe climàtica i social que el colpeja. El món necessita la unitat entre les persones i els pobles.
En una setmana hem vist com el fenomen climatològic indistintament batejat com dana, borrasca o temporal Daniel feia de les seves. Primer en petit a Grecia, Turquía y Bulgaria (14 morts) i després ja bestialment a Líbia (anem pels 20.000 morts admesos) amb la fallida de dues preses. Al mateix temps un terratrèmol de magnitud 6,8 sacsejava el Marroc i provocava sobre 3000 morts (admesos a dia d’avui).
Parl només de gent morta per facilitar les comparatives, la desfeta material és immensa però seguirà quasi segur la mateixa proporció-desproporció, petit-bestial, que ha seguit la pèrdua de vides.
Tant en un cas com en l’altre observem com unes deficients edificacions i infraestructures fan multiplicar per 200 o per 2000 el nombre de persones que perden la vida davant d’huracans, terratrémols i altres desastres semblants. La pantanada de Tous al País Valencià l’any 1982 va causar 40 morts, la pantanada en Líbia l’any 2023 n’ha causat (de moment) 20.000.
Si el món estigués unit, agermanadament unit, ara estaríem estudiant junts com fer front a les desfetes ocurregudes i com fer que no tornàssin a passar. No és el cas. Arribaran ajudes puntuals als llocs afectats (sempre insuficients) i després tancarem porta i fins a la propera (dana, sacsejada telúrica, desastre natural X…).
Al partit entre Romania i Kosovo, classificatori per a l’europeu de futbol masculí, ja sabreu que se’n va muntar una de bona. Hi ha cinc països de l’Unió Europea que no han reconegut Kosovo: Romania, Eslovàquia, Grècia, Xipre i… Espanya, clar!!
Si mirem un per un als països abans esmentats veurem que tenen en comú problemes relacionats amb la seva “unitat”. Sigui perquè la volen “recuperar” o perquè no la volen “perdre” (com Espanya). No interessa a cap dels països “antikosovars” que una peça del seu tauler pugui ser “sobirana”.
Aquest tipus d’ “unitat” es fa “front als altres”. És la “unitat”, per exemple, de la dreta extrema i dels feixistes espanyols. També de la dreta extrema i dels feixistes per tot arreu del món.
Però una unitat “de futur”, alliberadora i operativa només es pot construir a partir de la llibertat de cadascuna de les parts del total. I són les parts les que escullen com han de ser i què han de fer, no el total.
Per això el sobiranisme i l’internacionalisme són perfectament compatibles.
Per això el manteniment dels estats a la força i el particularisme nacionalista són perfectament compatibles.
En el primer cas, però, es construeix una unitat agermanada global a partir de la llibertat dels pobles. En el segon un molt perillós enfrontament global a partir de l’opressió d’aquests mateixos pobles.
Acabant. L’odi que la dreta extrema i els feixistes (ara encapçalats per Aznar y Ayuso) estan manifestant davant la possibilitat d’una amnistia per a la gent afectada pels fets de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya, forma part d’una clara voluntat d’opressió.
Faria bé la gent de conviccions realment democràtiques, la que vol salvar el planeta, la que ansia un món igualitari per pobles i persones, en anar organitzant-se i en mobilitzar-se socialment més enllà de partits i sigles. Ens juguem molt i hi ha gent que si cal donar un colp d’estat i disposa de recursos per fer-ho (que en disposa) el donarà sense escrúpols.
Tothom atent, idò.
