No soc lingüista ni filòleg però he arribat a la conclusió que el català és segurament una de les llengües més peculiars del món.
En aparença es tracta d’una llengua romànica sense més ni més però això és simplement el que acab de dir, una primera impressió.
Citaré dos exemples que avalen la meva hipòtesi. Per favor, si alguna persona experta en llengües llegeix aquest articulet i disposa d’arguments més rigorosos per justificar-la que es posi de manera immediata en contacte amb mi i sempre li estaré agraït.
Primer exemple. El català és una llengua de la qual gent que no la parla diu convençudament que són diferents llengües al temps. També és veritat que la dita afirmació la fan igualment algunes persones parlants del català però són minoria. També és veritat que la gent científica que estudia les llengües no ho diu això.
Normalment, tal asseveració solen fer-la individus que d’ordinari parlen en castellà. Atenció, no en anglès, alemany, xinès, suahili, àrab o oromo, no, en cas-te-llà.
En castellà, la llengua de l’Imperi espanyol.
Tant al País Valencià com a les Illes Balears pot observar-se aquest curiós i gens comú fenomen lingüístic.
El qual ve de la mà amb un altre de secundari que n’és corol·lari: si es diu que una llengua és diferent d’una altra però sona igual a eixa fins tal punt que es fa difícil (o impossible) distingir l’afirmada diferència de llengües, llavors cal escriure el mateix de maneres diferents. La qual cosa implica… escriure malament la segona vegada (i com més malament millor perquè llavors major serà la “diferència” entre llengües).
El que he exposat ja bastaria per justificar el meu pressupòsit sobre la gran peculiaritat del català.
Però és que he descobert un fet encara més sorprenent.
Segon fenomen. El català és una llengua de la qual l’aprenentatge per part de persones qualificades com molt intel·ligents i amb anys d’estudis a l’esquena que a més tenen com llengua materna una altra llengua romànica dita castellà o espanyol (no de procedència germànica, eslava, xinesa o africana, per exemple) és molt difícil i problemàtic per no dir impossible.
És per quedar estorada que les persones d’alt coeficient intel·lectual que pateixen els problemes més amunt assenyalats, si solen poder parlar en anglès, alemany, xinès, etc. sense massa entrebancs. Però no poden fer el mateix amb el català.
Aquests impressionants problemes s’han fet palesos quan a llocs com les Illes Balears governants ineptes han intentat exigir a personal sanitari que vol treballar per aquestes terres un mínim coneixement del català.
Tal política desgavellada ha hagut de ser rectificada ràpidament per l’actual govern illenc de la senyora Margalida Prohens.
I parlant una mica seriosament ja. Resulta intolerable que persones molt qualificades, amb estudis coneguts per la seva dificultat i necessitat de disciplina i que parlen una llengua molt propera al català, argumenten, i se’ls faci cas, que tenen grans problemes i entrebancs per aprendre la nostra llengua.
A pastar fang!!
