Vaig assistir a l’acte de la Creu el passat dissabte que, com sempre, va ser molt emocionant.
Es van poder escoltar diferents intervencions en les quals es reclamava que no es derogués l’actual Llei de la Memòria Democràtica per part del Partit Popular i de Vox. Així parlaren Margalida Serra, neta de Climent Serra i Servera; Francisca Garcias, reneboda seva; les representants de Veus Feministes; i també Xisca Mora, batlessa de Porreres.
Em va cridar l’atenció que representants del PP fessin acte de presència a l’homenatge, perquè podria parèixer que entraven en contradicció manifesta amb la voluntat del seu partit de substituir la Llei de Memòria Democràtica per una suposada Llei de Concòrdia.
Potser la presència popular porrerenca fou contradictòria o oportunista o les dues coses, però a mi em va agradar pel que significa de reconeixement d’una dolorosa realitat passada.
Tanmateix, vaig acabar pensant amb això que diuen ara de la “concòrdia”. Mem, reflexionava jo, realment existeix una actitud agressiva d’un sector de la població respecte a altra gent que es considera hereva, de la manera que sigui, del bàndol revoltat contra la República i que instaurà el règim dictatorial del general Franco?
Guiat per aquest pensament, he començat dies després per recuperar xifres amb la finalitat de ser una mica objectiu.
Segons l’estudi de 2012 realitzat per Francisco Espinosa i José Luis Ledesma, les víctimes de la repressió franquista van ser aproximadament 130.199, mentre que les del bàndol republicà van ser al voltant de 49.272. Parlem de persones mortes no als camps de batalla, sinó que foren víctimes de la violència en pobles i ciutats d’Espanya. Parlem també només de persones mortes durant la guerra, no posteriorment.
Es veu que el percentatge de víctimes per repressió en el bàndol franquista és aproximadament del 72.55%, mentre que en el bàndol republicà és del 27.45%. La desproporció resulta evident.
Cosa que significa que, sense exculpar ningú de coses mal fetes, d’entrada uns van ser a prop de tres vegades més violents que els altres si ens atenim a resultats. Ja n’hi ha.
Però, a més, hauré de recordar-me a jo mateix, que les víctimes “nacionals” han estat lloades i alabades i se’ls ha retut homenatge durant dècades, cosa que no ha passat amb les “republicanes”.
Pitjor encara, tal com ens contaren emocionades les parentes de Climent Serra a la Creu, les famílies de les víctimes també hagueren de suportar vergonya i misèria durant molts anys, mentre que un silenci ominós es convertí en la seva única i necessària defensa davant els nous amos d’Espanya.
La Memòria Democràtica, em torn a dir a mi mateix, només cerca recuperar una part de la dignitat perduda (altra ja està perduda per sempre). Tan simple, tan imprescindible i tan poca cosa com això.
I per això no hi ha “concòrdia”, senyores representants del PP i de Vox?
Què volen populars i feixistes (els de Vox, per si algú dubta) “equilibrar” ara?
Bé, quan la representant del PP sigui batlessa de Porreres, segons l’acord signat amb el PI, esper veure-la a l’acte de la Creu. Així realment treballarà per la “concòrdia”.
