L’Oratori de la Creu de Porreres ha estat estat ple de gom a gom el diumenge vint-i-u d’abril quan s’ha estrenat el documental “Més enllà de les bales”, realitzat pel grup de treball de Memòria de “Veu Feministes” de Porreres.
El documental mostra les vivències de dones porrerenques davant l’assassinat de persones estimades, l’aïllament a què van ser sotmeses i les dificultats que patiren per sobreviure. Es tracta d’un curt molt ben fet i és summament recomanable la seva visió.
Acabada la projecció, s’ha celebrat la cloenda de l’acte a la part posterior de l’Oratori on, farà aviat noranta anys, els feixistes revoltats contra la República feren nombrosos afusellaments de gent civil.
Dues coses m’han cridat l’atenció en aquest acte. La primera es refereix a una dona de 92 anys, a la qual retornaren les restes del seu pare fa menys d’un any. Aquesta dona ha preferit que la història la contàs la seva filla, ja que haver de parlar ella l’entristia molt.
Una de les coses que conta la filla al reportatge és que la mare, com fan també altres persones en situació similar, veu amb por l’ascens actual del nou feixisme i l’aconsella atemorida que “no es fiqui en política” i no se signifiqui de cap manera que “pugui resultar perillosa” (no asseguraré ara que siguin aquestes les paraules exactes de la progenitora, però per aquí van els trets).
Un pot pensar davant d’aquests consells de l’anciana: “va, és una persona molt major i traumatitzada pel que va haver de patir de menuda, la seva visió no és real, el perill que veu no és real”.
Mem, aturem-nos. Pensem una mica. Podem estar segures que el perill que veu aquesta persona no és real? Podríem posar la mà al foc? No seríem, tal vegada, nosaltres els ingenus i els que no tenen una visió real?
Què va ser el feixisme al passat? Una reacció política virulenta, en situació de crisi greu, que va servir per aixafar la gent treballadora i humil. Va funcionar.
Quina és la situació del món ara mateix per raó de la suma de la ruptura dels límits planetaris, la crisi energètica i la crisi econòmica (per fer-ho breu)? Quina pot ser en un espai de temps no massa llarg?
Per jo, vist el que hi ha davant, les paraules d’aquesta dona major del documental són, en certa manera, paraules de prudència i de saviesa, per molt que no estigui d’acord amb ella que la solució és “no fer política” o “amagar-se”.
L’altra cosa que m’ha cridat l’atenció ha estat que, després de la projecció i ja fora de l’oratori, una coneguda m’ha comentat satisfeta:
- Que bé que ara es puguin ja contar aquestes coses!!
- Sí, que bé – he contestat jo, afegint després:
- I que duri!!
- Que duri!! – ha afirmat ella, captant el que jo insinuava
Les llibertats s’ha de defensar sempre i molt més en temps difícils com els que venen.
“Més enllà de les bales” ens explica què pot passar si no aconseguim fer-ho amb èxit.
Si no l’heu vist heu de veure aquest magnífic documental. I els que ja ho hem fet, l’hem de recomanar.
