A la pel·lícula “No mires al cel”, davant el fet que un meteorit enorme està avançant cap a la Terra per estavellar-se, els governants difonen la consigna de no mirar al cel per negar l’existència del bòlid que impactarà.
La gent segueix la consigna dels governants perquè realment li convé per tal de mantenir la seva tranquil·litat immediata i el seu benestar a curt termini.
Però en un moment determinat i, de manera inevitable, algú si mira al cel i contempla el que ja és ben visible.
Llavors es trenca l’engany i la trapasseria i els governants han de prendre mesures. Aquestes, però, van mal encaminades, fracassen, i l’espècie humana és destruïda.
Hi haurà, en la nostra realitat no ficcionada, un moment en el qual la gent haurà de mirar al cel perquè els esdeveniments impediran fer altra cosa. Llavors veurà que existeix l’escalfament global i que altres cinc límits del planeta també han estat traspassats.
Llavors serà quan aquella part de la ciutadania que és conscient ja ara mateix del que passa i del que s’ha de fer, podrà fer escoltar la seva veu i fer-la sentir més que la dels governants (que s’equivocaran una vegada més, com els de la pel·lícula).
Hem de treballar de manera constant, infatigable, per difondre quina és la realitat del món i les mesures necessàries per protegir-lo i per protegir la humanitat.
Ens arribarà el moment, segur.
Pensar altra cosa no és de profit.
¿Cómo curar la ceguera humana?
En la película “No mires al cielo”, ante el hecho de que un meteorito enorme está avanzando hacia la Tierra para estrellarse, los gobernantes difunden la consigna de no mirar al cielo para negar la existencia del bólido que impactará.
La gente sigue la consigna de los gobernantes porque realmente le conviene a fin de mantener su tranquilidad inmediata y su bienestar a corto plazo.
Pero en un momento determinado y, de forma inevitable, alguien sí mira al cielo y contempla lo que ya es bien visible.
Entonces se rompe el engaño y la trapacería y los gobernantes deben tomar medidas. Sin embargo, estas van mal encaminadas, fracasan, y la especie humana es destruida.
Habrá, en nuestra realidad no ficcionada, un momento en el que la gente tendrá que mirar al cielo porque que los eventos impedirán hacer otra cosa. Entonces verá que existe el calentamiento global y que otros cinco límites del planeta también han sido traspasados.
Entonces será cuando esa parte de la ciudadanía que es consciente ya ahora mismo de lo que ocurre y de lo que debe hacerse, podrá hacer escuchar su voz y hacerla oír más que la de los gobernantes (que se equivocarán una vez más, como los de la película).
Debemos trabajar de forma constante, infatigable, para difundir cuál es la realidad del mundo y las medidas necesarias para protegerlo y para proteger a la humanidad.
Nos va a llegar el momento, seguro.
