Jo estic enamorat de la llibertat però la meva anciana tia no. Fa uns dies ma tia va dinar amb un altre familiar meu, persona amb la qual tinc gran confiança i que posteriorment em va relatar els fets que ara us contaré.
Ma tia, que mai solia parlar de política, de sobte i sense venir massa al cas va llançar una diatriba contra la democràcia i la llibertat. El familiar que l’acompanyava, una mica astorat per aquest discurs inesperat, callava amb els ulls ben oberts, mentres la dona, posseïda per un esperit flamíger el metrallava amb les seves paraules:
“La llibertat és una idea que ha fet molt de mal, a tothom sembla que li agrada i tothom en xerra. Però en nom de la llibertat només es fan coses dolentes. Mira, mira com els polítics es diuen el nom del porc a les Corts. Quin exemple donen! S’insulten i es diuen de tot. Què han d’aprendre els nins que veuen això? I en Rufián, aquest pocavergonya, escopint la gent! Ai, no puc sofrir la democràcia! Tot anava millor en temps de Franco, les coses que passen ara no passaven, ara tot és un desastre i fa por…”
En termes generals, ma tia és allò que se sol anomenar una “bona persona”, amable, dolça i relativament generosa, de la qual fins i tot se n’aprofiten a vegades els seus parents més propers. Però la maquinària de guerra mediàtica de l’extrema dreta, conduïda, aquesta sí, per les “forces obscures” ja ha llançat sobre ella potents míssils que l’han impactada. Un fet comú, als temps que corren.
Ahir mateix llegia jo una entrada d’un conegut bloguer, el qual afirmava que ell estava convençut que la major part de la gent és “bona gent” i que la seva experiència viatjant a través de tot el món corroborava aquesta idea seva, per totes les ajudes i suports que havia anat rebent i les poques “accions malèvoles” que s’havien fet contra ell. Segurament això és cert, ja que, ens diuen les estudioses i científiques, l’ésser humà és sociable, col·laboratiu i solidari moltes vegades i aquest comportament només varia cap al seu contrari quan se sent assajat i en perill imminent. L’assajament i el perill poden ser reals o inventats i justament són les “forces obscures”, liderades per personatges psicopàtics, aquelles especialitzades a inventar perills o magnificar amb grans lents d’augment mediàtiques els realment existents. Aquests malvats són les ments predadores i perverses que el catedràtic de psiquiatria Adolf Tobeña descriu en la seva obra “Neurologia de la maldad” i algunes d’elles tenen la capacitat de fer sorgir la part més negra de dins de nosaltres.
Jo estic enamorat de la llibertat, aquesta valenta dona que guiava al poble en l’obra de Delacroix i que continua guiant-lo en els actuals grafitis dels “armilles grogues” francesos (vegeu foto de l’encapçalament de l’entrada). Sense llibertat quedam en mans de reptilians depredadors, de serps verinoses que gaudeixen amb el nostre patiment.
La millor manera de combatre el mal és fer el bé de manera enèrgica. El meu parent va quedar callat quan ma tia malparlà de la llibertat i de la democràcia. Si a mi alguna vegada em diu el mateix, no intentaré convèncer-la del seu error, però si pens deixar-li clar que jo, nebot seu al que tant estima, sóc un enamorat de la llibertat, que faré el que estigui en les meves mans per conservar-la i que si ens la volen llevar que els quedi clar que no serà de forma gratuïta. Hem d’anar plantant banderes davant tanta obscuritat, intransigència i maldat.
