Estratègia Antifeixista 1: “Ser actives i ràpides” 

Recordem sempre que l’estratègia feixista no es basa en la racionalitat sinó en la repetició de màximes i en l’execució d’accions que invoquen el més atàvic i reptilià que hi ha dins de les persones. Per exemple, la por i el rebuig a qui és diferent de nosaltres.

Com deia el jerarca nazi Joseph Goebbels, ministre per a la Il·lustració Pública i Propaganda del III Reich “una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”. Si deixem que els feixistes escampen de manera repetida i normalitzada les seves mentides sense contrarestar-les, llavors anirem per mal camí, perquè es convertiran en veritat al cap de molta gent.

També deia Hitler al seu Mein Kampf: “Tota acció de propaganda ha de ser necessàriament popular i adaptar el seu nivell d’intel·lectual a la capacitat del més limitat d’aquells al que va dirigida. Com més gran sigui la massa que cal convèncer , més petit ha de ser l’esforç mental. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa ; a més tenen gran capacitat per a oblidar. Tenint en compte aquests antecedents, tota propaganda eficaç ha de concretar-se en molt pocs punts i saber-los explotar com eslògans.”

Davant qualsevol nova mentida o fake o davant qualsevol acció feixista la reacció hauria de ser immediata. Qualsevol eslògan feixista ha de ser contrarestat amb eslògans que s’hi oposin. Però, cura, oposar-s’hi no vol dir contestar-los directament, sinó provocar l’efecte contrari.

Tenim un bon exemple en la intervenció del Moviment de Vivenda de Madrid sobre la lona de Desokupa.

L’acció de la plataforma d’habitatge és exemplar perquè és ràpida i perquè no discuteix el fals missatge de Desokupa, sinó que exposa de manera clara uns objectius oposats als del feixistes sense polemitzar amb ells.

L’activitat i la rapidesa són bàsiques en la lluita antifeixista. Resulta fàcil deixar-se seduir per arguments que fomenten la nostra passivitat. Alguns dels més comuns són: “la gent ja veurà amb els fets que el que diuen és totalment fals” o “és la manera de pensar d’una part de la societat i cal respectar-la” o (a això encara no hi hem arribat però podem fer-ho aviat) “no em vull moure perquè em poden fer mal”. Aquests arguments s’han demostrat històricament falsos.

Per si mateixa la gent seguidora del feixisme, aquella que pertany a les classes subalternes i no forma part de l’elit dominant, no canviarà d’opinió “amb els fets” si davant seu no apareixen fets i accions oposades a la prèdica feixista. Al contrari, la massa d’aquesta gent, en absència o insuficiència d’oposició, anirà en augment i, encara que la seva situació vital empitjori, continuarà creient les faules dels seus líders de forma visceral i irracional. Atribuirà els mals no al feixisme, sinó a enemics externs pintats per aquest; al passat van ser els jueus o els comunistes, ara poden ser immigrants o lluitadores contra el canvi climàtic.

En general és un bon criteri, sanament democràtic, acceptar les discrepàncies i les opinions diferents de les nostres. Però és un greu perill acceptar aquelles de la gent que el que vol realment és suprimir qualsevol discrepància i opinió (i que a més ha demostrat històricament que això és el que farà, sense deixar dubtes). El feixisme, les seves irracionalitats i mentides, no han de ser tolerades mai.

Finalment, si ets diferent d’ells quant a pensament, si pertanys a aquell sector social que han escollit com diana dels seus atacs de distracció de masses o si pertanys a les classes treballadores i subalternes, és molt probable que et causin mal, facis el que facis. Pretendre escapar-se mitjançant la passivitat covarda no és massa ètic i a més moltes vegades no et servirà de res.

En resum, davant la presència feixista cal ser gent activa i dur endavant respostes ràpides. Com demostra l’exemple que s’ha posat aquestes han de ser en positiu i han de desenvolupar-se, la major part de les vegades, fora de l’àmbit institucional per part de moviments cívics i socials. Aquest és un dels pilars de l’estratègia antifeixista.

Estrategia Antifascista 1: “Ser activas y rápidas”

Recordemos siempre que la estrategia fascista no se basa en la racionalidad, sino en la repetición de máximas y en la ejecución de acciones que invocan  lol más atávico y reptiliano que hay dentro de las personas. Por ejemplo, el miedo y el rechazo a quien es distinto a nosotros.

Como decía el jerarca nazi Joseph Goebbels, ministro para la Ilustración Pública y Propaganda del III Reich, “una mentira repetida mil veces se convierte en una verdad”. Si dejamos que los fascistas esparzan de forma repetida y normalizada sus mentiras sin contrarrestarlas, entonces iremos por mal camino, porque se convertirán en verdad en la cabeza de mucha gente.

También decía Hitler en su Mein Kampf: “Toda acción de propaganda debe ser necesariamente popular y adaptar su nivel de intelectual a la capacidad de lo más limitado de aquellos a los que va dirigida. Cuanto mayor sea la masa a convencer, menor debe ser el esfuerzo mental. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran capacidad para olvidar. Teniendo en cuenta estos antecedentes, toda propaganda eficaz debe concretarse en muy pocos puntos y saberlos explotar como eslóganes.”

Ante cualquier nueva mentira o fake o ante cualquier acción fascista, la reacción debería ser inmediata. Cualquier eslogan fascista debe ser contrarrestado con eslóganes que se opongan. Pero, cuidado, oponerse no significa contestarlos directamente, sino provocar el efecto contrario.

Tenemos un buen ejemplo en la intervención del Movimiento de Vivienda de Madrid sobre la lona de Desokupa.

La acción de la plataforma de vivienda es ejemplar porque es rápida y porque no discute el falso mensaje de Desokupa, sino que expone de forma clara unos objetivos opuestos a los de los fascistas sin polemizar con ellos.

La actividad y la rapidez son básicas en la lucha antifascista. Resulta fácil dejarse seducir por argumentos que fomentan nuestra pasividad. Algunos de los más comunes son: “la gente ya verá con los hechos que lo que dicen es totalmente falso” o “es la forma de pensar de una parte de la sociedad y hay que respetarla” o (a esto todavía no tenemos llegado, pero podemos hacerlo pronto) “no quiero moverme porque me pueden hacer daño”. Estos argumentos se han demostrado históricamente falsos.

Por sí misma, la gente seguidora del fascismo, aquella que pertenece a las clases subalternas y no forma parte de la élite dominante, no cambiará de opinión “con los hechos” si ante ellos no aparecen hechos y acciones opuestas a la prédica fascista. Por el contrario, la masa de esa gente, en ausencia o insuficiencia de oposición, irá en aumento y, aunque su situación vital empeore, seguirá creyendo las fábulas de sus líderes de forma visceral e irracional. Atribuirá los males no al fascismo, sino a enemigos externos pintados por éste; en el pasado fueron los judíos o los comunistas, ahora pueden ser inmigrantes o luchadoras contra el cambio climático.

Por lo general es un buen criterio, sanamente democrático, aceptar las discrepancias y las opiniones diferentes a las nuestras. Pero es un grave peligro aceptar aquellas de gente que lo que quiere realmente es suprimir cualquier discrepancia y opinión (y que además ha demostrado históricamente que esto es lo que va a hacer, sin dejar dudas). El fascismo, sus irracionalidades y mentiras, nunca deben ser toleradas.

Por último, si eres diferente de ellos en cuanto a pensamiento, si perteneces a aquel sector social que han escogido como diana de sus ataques de distracción de masas o si perteneces a las clases trabajadoras y subalternas, es muy probable que te causen daño, hagas lo que hagas. Pretender escapar mediante la pasividad cobarde no es demasiado ético y además muchas veces no te servirá de nada.

En resumen, ante la presencia fascista es necesario ser gente activa y llevar adelante respuestas rápidas. Como demuestra el ejemplo que se ha puesto éstas deben ser en positivo y deben desarrollarse, la mayor parte de las veces, fuera del ámbito institucional por parte de movimientos cívicos y sociales. Éste es uno de los pilares de la estrategia antifascista.