Un espai territorial propens a patir inundacions es veu sotmès a un canvi climàtic que augmenta la quantitat i virulència de les pluges; no es fa res per aturar o mitigar la pujada de temperatures; no s’executa tampoc cap obra infraestructural que pugui pal·liar els efectes de la nova climatologia; i finalment es deixa en mans incompetents la gestió de les situacions d’emergència.
Què podia passar? El que ha passat. Clar i ras.
Avisos inútils
Des de fa temps els científics ens estan avisant de les greus conseqüències que el canvi climàtic podia tenir amb relació a l’augment dels fenòmens meteorològics extrems (Turiel, s.d.). Tanmateix, les advertències no han servit ni per aturar la cursa creixentista, ni per planificar un decreixement ordenat que eviti el desastre a la humanitat.
Mentre res els passa als causants principals i últims de les emissions que modifiquen el clima, es demanen penes de presó a l’Estat espanyol per als activistes de “Rebel·lió Científica” que llançaren aigua tintada de remolatxa al Palau del Congrés (Habrá juicio a los 15 activistas de Rebelión Científica que tiñeron el Congreso con remolacha, s.d.)
Però els humans som així, allò que no veiem de manera directa amb els nostres ulls o que no ens colpeja fent mal, “no existeix” per a nosaltres. Però vet aquí que…
Un exemple de llibre
Ara acabem de tenir al País Valencià un bon exemple, de llibre i de lliçó, del que significa el canvi climàtic i del que significa no prendre mesures contra els seus efectes i avanç.
Sense que s’hagin encara pogut avaluar el total de persones mortes i la magnitud de la desfeta d’infraestructures i econòmica que ha suposat la Dana, és més que evident que es tracta d’una catàstrofe de molt grans dimensions, de la qual costarà recuperar-se.
Si una persona es posa a pensar en les causes del que ha succeït, va raonant el següent: el País Valencià és una zona molt propensa a patir inundacions (Rodríguez, 2024)
L’augment de temperatures ja ha provocat una major abundància dels fenòmens meteorològics extrems que poden anar a més i a molt més, en funció del ritme i magnitud de la pujada. Com es deia al principi, les polítiques suïcides de creixement, creixement i creixement empenten l’ascens de temperatures i els fenòmens meteorològics derivats (per exemple, el setembre de 2023, fa poc més d’un any, la tempesta Daniel ja havia causat inundacions devastadores a Grècia i Líbia. A Grècia, les pluges torrencials van causar la mort d’almenys 17 persones i van generar danys materials valorats en més de 2.000 milions d’euros. A Líbia, la situació va ser encara més catastròfica: les inundacions van provocar el col·lapse de dues preses a la ciutat de Derna, resultant en més de 6.800 morts i més de 10.000 desapareguts.)
Per altra banda, els factors clau per mitigar els danys d’una DANA poden incloure, posem per cas, una infraestructura de drenatge i emmagatzematge adequades en zones urbanes per canalitzar grans volums d’aigua; infraestructures de retenció i canals de desviació en conques hidrogràfiques per reduir la velocitat de les riuades; i un planejament urbanístic responsable que eviti la construcció en zones de risc i protegeixi espais naturals per a l’absorció d’aigües. Aquests elements, combinats, podrien reduir fins a un 50-60% els danys causats per pluges torrencials.
Res de l’anterior s’ha fet. Per descomptat que no ho ha fet el govern PP-Vox de Mazón, però tampoc ho havia realitzat l’anterior “Pacte del Botànic” encapçalat pel socialista Ximo Puig.
Finalment, el govern de Mazón sí que ha empitjorat clarament allò que ja havia fet de manera deficient el govern de Puig: donant difusió al negacionisme climàtic, suprimint instàncies administratives com la “Unitat d’Emergències” o fent una molt pèssima gestió política, tècnica i preventiva davant l’arribada de la Dana (tot un prodigi d’incompetència).
En resum, un espai territorial propens a patir inundacions es veu sotmès a un canvi climàtic que augmenta la quantitat i virulència de les pluges; no es fa res per aturar o mitigar la pujada de temperatures; no s’executa tampoc cap obra infraestructural que pugui pal·liar els efectes de la nova climatologia; i finalment es deixa en mans incompetents la gestió de les situacions d’emergència.
Què podia passar? El que ha passat. Clar i ras.
I ara?
La desfeta costarà molt de superar per la seva gran magnitud. La gent afectada ha de merèixer plena solidaritat i aquesta ja s’està començant a desenvolupar tant des de dins del País Valencià com des de fora.
El que ha passat resultarà difícil d’oblidar perquè les seves conseqüències duraran molt de temps a una àrea geogràfica relativament extensa i molt poblada.
Respecte al què fer ara, hi ha una part immediata d’auxili humanitari i de suport material mínim i una altra part de mesures a adoptar per tal d’evitar noves catàstrofes com la patida (o més greus encara).
De manera immediata hi ha d’haver l’exigència d’una aportació de recursos suficient a la població danyada. Això suposa reparació d’infraestructures i d’instal·lacions bàsiques a les poblacions, subministraments d’aliments i ajudes sanitàries, recuperació del sistema de comunicacions, que ningú quedi sense treball o mitjans de vida per causa de la desfeta, etc.
Però, també sense dilació, s’han de mamprendre aquelles obres i intervencions pal·liatives que fins ara no s’havien fet, aportant els materials, mà d’obra i mà tècnica que siguin necessaris.
Això inclou una adequada planificació i gestió territorial, la creació d’infraestructures resilients, la conservació i recuperació d’ecosistemes, la gestió de l’aigua, l’educació i conscienciació ciutadana sobre el problema. Tot això fet de manera planificada i coordinada.
Cal ser igualment conscients que totes aquestes mesures, si no es posa fi al creixement i a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, seran insuficients totalment.
Els recursos per dur endavant tot el que s’ha dit existeixen. Cada persona i cada grup social ha d’aportar en funció de la seva capacitat i riquesa. El canvi de model que s’imposa ens durà a viure més segures i millor, però suposarà sacrificis que han de ser compartits. És totalment injust que la gent més humil, la gent de baix carregui amb tot el cost d’allò que cal fer.
Formes de fer això n’hi ha moltes. Per exemple, l’economista Gabriel Zuchman va redactar un informe per a la presidència brasilera del G20 sobre la proposta d’establir un impost mínim mundial per als multimilionaris. Aquest informe es va presentar el juliol de 2024 en una reunió del G20, on es va debatre la proposta d’un impost mínim global per a les aproximadament 3.000 persones més riques del món (amb patrimonis superiors als 1.000 milions de dòlars).
Es tracta que els mitjans materials que existeixen es dediquin a solucionar els problemes de la humanitat i no només a finalitats individuals. És una consideració general que també val per al cas que ens ocupa.
Qui farà tot això?
Difícil es fa pensar que sigui el govern de Mazón o fins i tot algun altre equivalent al “Pacte del Botànic” qui tingui la iniciativa més enllà de qüestions molt parcials. Difícil també que el mateix govern de Pedro Sánchez pugui encetar una via tant en contradicció amb el que fins ara s’ha fet.
Per descomptat que PP-Vox han de “pagar” els seus greus errors i la irracionalitat de la seva gestió. No es tracta d’una qüestió que es pugui obviar. Ja s’anirà veient quina és la millor via per “passar factura”.
Però l’exigència i el canvi només es produiran si un potent moviment ciutadà i una solidaritat popular reforçada ho demanen i ho imposen, deixant ben clar quins són els objectius que es volen aconseguir i de quina manera s’han de realitzar. Cap govern, sigui de la naturalesa que sigui, podrà qüestionar l’exigència que ve de baix, el poder popular, si aquest es conforma i es fa fort.
Està tot per fer. Però, al País Valencià, com em deia avui mateix un amic que viu a Paiporta, la població segurament més colpida: “A partir d’ara hi haurà un punt d’inflexió, res no tornarà a ser igual”. Jo crec que té raó.
Referències bibliogràfiques
Habrá juicio a los 15 activistas de Rebelión Científica que tiñeron el Congreso con remolacha. (s.d.). www.elsaltodiario.com. Recuperat 31 octubre 2024, de https://www.elsaltodiario.com/cambio-climatico/fiscalia-pide-21-meses-15-activistas-rebelion-cientifica-tineron-congreso-remolacha
Rodríguez, R. S., Victòria Oliveres, Pau. (2024, octubre 30). El mapa de la costa mediterránea inundable: Por qué la DANA se cebó con València, Utiel o Letur. elDiario.es. https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-costa-mediterranea-inundable-dana-cebo-valencia-utiel-letur_1_11778161.html
Turiel, A., Bordera, J. (s.d.). ¿El final de las estaciones? ctxt.es | Contexto y Acción. Recuperat 31 octubre 2024, de http://ctxt.es/es/20231101/Firmas/44507/Juan-Bordera-Antonio-Turiel-crisis-ecologica-colapso-climatico-verano-fenomenos-extremos-no-retorno.htm
