Ara que estem en ple Campionat d’Europa de Futbol podem fer una metàfora de baló i dir que l’esquerra a França, tant la política com la social, ha aconseguit forçar la pròrroga en una disputa que, faltant poc temps per acabar el partit, perdia per un grapat de gols en contra.
L’esquerra, en aparença miraculosament (o no tant, ja comentaré), ha empatat finalment (això és el que significa la victòria electoral) i ara hi haurà uns minuts suplementaris de joc per decidir el guanyador de l’enfrontament.
Comencem pel principi. L’ascens progressiu de l’extrema dreta, del feixisme, està motivat per una sèrie de factors d’entre els quals els principals i resumint són la crisi sistèmica mundial (econòmica, energètica, de límits planetaris); l’acceptació progressiva del relat de l’extrema dreta pels partits institucionals francesos; i la falta d’un programa d’esquerres, d’uns objectius de futur, clars, contundents i capaços de donar una solució a la crisi sistèmica favorable per a la gran majoria de la població gala.
També, juntament amb el programa, l’esquerra social s’ha de mobilitzar i organitzar com poder ciutadà i popular fet des de baix.
Mobilitzacions, a França, n’hi ha hagut d’importants a l’últim període temporal, per exemple el moviment de les armilles grogues i les protestes contra la reforma de les pensions, si bé en un context que no ha permès la seva victòria i relativament aïllades de qualsevol projecte global de canvi.
El problema de la formulació d’un programa d’esquerres realment alternatiu al neoliberalisme creixentista imperant, que podríem qualificar d’un programa postcreixement, fet per salvaguardar els drets de la gent de baix i els límits planetaris, no és la ignorància respecte a quins haurien de ser els seus continguts (molt treballats per un sector de la gent política d’esquerres, per ecologistes, per feministes i per persones científiques) (Decrecimiento, 2024) sinó la necessària valentia per fer-lo propi i els problemes que una cultura popular consumista, individualista i neoliberal oposa a la seva penetració.
El dit programa ha de començar admetent realitats paleses a hores d’ara com són la ruptura dels límits planetaris (entre els quals es troba el canvi climàtic); el final dels combustibles fòssils barats i d’importants matèries primeres; la necessitat d’aconseguir zero emissions de gasos d’efecte hivernacle i de respectar els altres límits planetaris ja trencats i el fet que l’energia de la qual podrem disposar sense els combustibles fòssils només serà una fracció del que gastem actualment (entre el 10 i el 40% depenent d’estimacions).
El programa ha de defensar la vida de la gent de baix, proporcionant-li aliments saludables, serveis de salut, educació i esplai, al mateix temps que igualtat i democràcia. Això s’ha de fer extensiu al conjunt de la humanitat perquè, si no és així, ens veurem abocades (com ja ho estem) a l’agressivitat respecte de la immigració i a la depredació de grans zones geogràfiques del món. Un punt bàsic del programa ha de ser el seu internacionalisme.
El programa ha de promoure un gran canvi tecnològic i cultural. El canvi tecnològic és imprescindible per salvaguardar els límits del planeta i inclou el tipus d’energia a utilitzar; agricultura local i ecològica; canvis substancials en els mitjans de transport bàsics; eliminació del consum no necessari i localització de la producció, entre altres.
Fer tot l’anterior suposa un gran canvi cultural en els hàbits de consum i en les relacions entre les persones. El consum haurà de centrar-se a satisfer les necessitats bàsiques descartant la febre consumista que ha estat imperant al món. Les relacions entre les persones i el desenvolupament emocional i mental de la ciutadania hauran de convertir-se en peces bàsiques del nou model cultural.
La igualtat entre la gent ciutadana del món haurà de ser un dels pilars del nou projecte. Això suposa que un dels objectius a aconseguir ha de ser l’eliminació de la bretxa salvatge que existeix entre rics i pobres. Una societat on el 10% més ric de la població mundial posseeix el 76% de la riquesa global, mentre que la meitat més pobra de la població posseeix només el 2% de la riquesa total (Zucman, 2019) (WID Español, s.d.), ocasiona, necessàriament, una acumulació de poder econòmic, polític i cultural en mans de les grans fortunes i genera malestar en termes generals.
Per dur endavant aquest programa cal una mobilització continuada de la ciutadania mundial, una solidaritat internacionalista entre ella i un esforç heroic en atacant els mateixos pilars i bases de l’actual sistema.(Alberich et al., 2023)
El programa del Nouveau Front Populair (Florent, 2024), com els d’altres partits i agrupaments que es puguin equipar al llarg i ample del món, inclou mesures de tipus immediat útils i necessàries però es troba encara molt lluny del que acabem d’exposar. Tanmateix, només la via exposada permet una sortida en positiu per a la gent de baix a l’actual crisi i evitaria una nova victòria del feixisme.
S’ha de jugar la pròrroga, en França, en Europa i a tot el món, avançant cap a un programa que apunti a un model de societat alternativa que respecti els límits planetaris, satisfaci les necessitats humanes i promogui l’igualitarisme universal i la democràcia. És el futur i no n’hi ha d’altre (de bo).
Cites bibliogràfiques
Alberich, T., Amezcua, T., Alberich, T., & Amezcua, T. (2023). Movilizaciones y movimientos sociales en España: Mapa de escenarios pos15m, irrupción de la pandemia y guerra en Europa (2016-2023). Sistema: revista de ciencias sociales, 267, 69-102.
Decrecimiento: Nuevas estrategias para tiempos de crisis • Ecologistas en Acción. (2024, febrer 29). Ecologistas en Acción. https://www.ecologistasenaccion.org/316529/decrecimiento-nuevas-estrategias-para-tiempos-de-crisis/
Florent. (2024, juny 17). «Nuevo Frente Popular»: El programa completo de la coalición de las izquierdas francesas. El Grand Continent. https://legrandcontinent.eu/es/2024/06/17/nuevo-frente-popular-el-programa-completo-de-la-coalicion-de-las-izquierdas-francesas/
WID Español. (s.d.). WID – World Inequality Database. Recuperat 8 juliol 2024, de https://wid.world/es/pagina-de-inicio/
Zucman, G. (2019). Global Wealth Inequality (Working Paper 25462). National Bureau of Economic Research. https://doi.org/10.3386/w25462
