Llegesc al dbalears.cat que “La presidenta del Govern, Margalida Prohens, i els quatre presidents dels consells insulars, Llorenç Galmés, president del Consell Insular de Mallorca; Adolfo Vilafranca, president del Consell Insular de Menorca; Vicente Marí, president del Consell Insular d’Eivissa, i Lorenzo Córdoba, president del Consell Insular de Formentera, han signat una declaració institucional per demanar l’actuació urgent del Govern d’Espanya davant la crisi migratòria”.
Crisi immigratòria? Em perdonareu la meva tal vegada patològica tendència a la simplificació però crec que aquesta suposada “crisi”, juntament amb altres que no són suposades com la climàtica, l’econòmica o les crisis bèl·liques (Gaza, Ucraïna) es poden resumir en la crisi del capitalisme creixentista i en el seu vessant cultural i ideològic que imagina “problemes” on només hi ha egoisme i foscor mental d’un primat amb un cervell de fa 120.000 anys.
L’Estat espanyol, a finals del 2024 i si tot continua fins com ara, haurà rebut un total de 6.000 nous menors immigrants que, sumats als que ja hi ha, donaran un total de 22.000 persones.
Què costaria fer front a tan greu “problema”? Pareix que, tal com expliquen fonts com la fundació FOESSA (Càritas) o l’Agència Europea per als Drets Fonamentals (FRA), el cost per càpita anual de mantenir i educar un menor d’aquest tipus es trobaria entre els 30.000 i els 45.000 euros.
Aquesta quantitat, si partim del mínim, multiplicada pel total de menors presents ens dona l’“exorbitant” xifra de 660 milions d’euros. I si en lloc de 30.000 suposam que ens costarà 45.000 euros per cap ens n’anem a un màxim de 990 milions d’euros.
Tota una “crisi” de l’Estat.
Formes d’obtenir aquesta quantitat n’hi ha moltes, ja que els recursos reals existeixen (sí, sí, encara que la part més gran està en poques mans) i només es tractaria d’arbitrar la “fórmula” adequada. Posem per cas un “impost solidari temporal sobre les grans fortunes”.
Déu meu, Senyor, què he dit!! “Impost solidari temporal sobre les grans fortunes”. Per l’amor del Totpoderós, com que volem tocar “les grans fortunes”? Millor parlar de crisi migratòria i veure com en responsabilitzem el govern actual, com augmentem la fòbia contra la gent que fuig de patiments i desastres i com cantem el “Cara al sol” o l’himne que pugui inventar-se un seguidor d’Alvise.
Però la solució és senzilla. Ja s’ha dit en aquest cas concret i ja es va comentar, des d’un punt de vista més general, en un article anterior.
