Fa poc dies la desapareguda i puntualment reapareguda “Terraferida” ens ha donat a conèixer que entre 2015 i 2023 s’han construït o aprovat un total de 2943 xalets en sòl rústic durant les dues legislatures del “Pacte de Progrés” (Terraferida, 2024).
Les conseqüències d’aquesta ruptura de límits a l’edificació són múltiples: Du associat una pèrdua constant d’explotacions agràries, una major dependència exterior d’aliments i materials i un empobriment del paisatge i la biodiversitat. També suposa un augment de la capacitat de població que ni tan sols es contempla als planejaments municipals ni al Pla Territorial, mentre dispara el consum d’aigua (totes les noves edificacions al camp tenen piscines i jardins) i multiplica les necessitats de mobilitat en cotxe privat i els viatges en avió per mor que les noves residències van destinades majoritàriament a turisme residencial i a lloguer turístic. No cal dir que tota aquesta nova edificació requereix de cada vegada de més infraestructures que, al seu torn, suposen més ocupació i destrucció del territori (Terraferida, 2024).
Amb aquest cas hi ha un exemple notori i concret del que està passant en la situació actual en termes generals: existeix una ruptura continuada i molt perillosa de límits (urbanístics, turístics, d’ús del sòl, energètics, etc.) davant dels quals l’efectivitat de l’esquerra institucional és molt limitada i, en més d’un moment important, totalment nul·la.
Per què? Molt probablement per la por que una oposició ferma a la ruptura dels esmentats límits llevi suports electorals i posi gent en contra seu.
Aquest temor està fundat, ja que vivim en una cultura del creixement continuat i del consum desmesurat, la qual genera mentalitats entre la ciutadania que s’han de veure negativament afectades per qualsevol marcatge dels límits que no es poden traspassar. Som com infants malcriats.
Per això els partits institucionals queden, des de fa molt de temps, travats en circumstàncies com aquestes.
Però qualsevol persona amb dos dits de front ha de veure que la ruptura de límits és ja impossible de suportar i que les seves conseqüències són molt greus. En un cas com aquest no es poden dir coses com “és que la gent no vol contenir-se” o “és que la gent no és conscient”. ANEM DIRECTAMENT CAP AL DESASTRE. Sí, amb aquestes majúscules que tant molesten.
Atès que el front institucional queda bloquejat sense impuls ciutadà i des de baix, resulta evident que és imprescindible una forta mobilització popular que, per altra banda, ja s’està començant a produir amb les iniciatives de la plataforma “Menys Turisme Més Vida”.
Si bé la dita plataforma és organitzada per fer front a la massificació turística està clar que la depredació del territori i la ruptura dels seus límits guarden una estreta relació amb aquesta.
Sigui com sigui, la mobilització i organització populars són imprescindibles per enfrontar el problema que patim. L’experiència ens diu, a més, que la mobilització no pot aturar-se si governa l’esquerra o hi ha “pactes de progrés”, ja que les conseqüències de la paràlisi ciutadana a la vista estan (i no només en qüestions ecològiques, mireu sinó el tema de la llengua…).
Els partits d’esquerres han de ser instats de manera continuada per la ciutadania a fer el que han de fer, sense deixar-los en la “soledat institucional”, que ja sabem en què acaba. Aprofitem el coneixement que tenim.
Com diu “Terraferida”: Just queda un camí per evitar la conversió de Mallorca en una gran ciutat caòtica i empobrida: la prohibició total i immediata d’edificar residències al sòl rústic, com va fer Menorca l’any 2003 i com han fet totes les comunitats autònomes d’Espanya. L’excepció mallorquina i eivissenca a aquesta norma (el sòl rústic és rústic) aboca la balear major i la pitiüsa a un procés de degradació accelerat i de conseqüències històriques i irreparables amb la complicitat absoluta de tot l’arc parlamentari que, en la passada legislatura, acordà unànimement mantenir la parcel·la mínima edificable en 14.000 m² que, a la pràctica, suposa la construcció d’un xalet amb el seu corol·lari de piscines, pistes i jardins, cada cent metres lineals. (Terraferida, 2024).
Anem per feina?
Cita Bibliogràfica
Terraferida. (2024, juny 24). Els xalets edificats dins sòl rústic han consumit més de 580 hectàrees dins el període 2015-2023. Terraferida. https://terraferida.cat/2024/06/25/xalets-edificats-sol-rustic-2015-2023/
