L’any 1995, Umberto Eco va publicar un article titulat “Ur-Feixisme” (el feixisme etern) en el qual l’assagista i novel·lista italià exposava, jo crec que amb molta claredat i contundència, els punts bàsics que caracteritzen el feixisme més enllà de diferències nacionals o temporals.
Eco també tenia clar que el feixisme podia tornar, encara que inicialment fos amb les aparences més innocents, i que era important desemmascarar-lo i apuntar amb els seus símptomes per evitar el seu retorn.
Lamentablement, l’il·lustre semiòleg va encertar plenament i el feixisme ha retornat per tot arreu. Ni tan sols la seva aparença és més innocent que al passat.
Le Senne, amb l’acció feta rompent la foto d’Aurora Picornell, ens mostra alguns dels aspectes fonamentals de l’essència del feixisme.
En primer lloc, el president del parlament actua de manera violenta. No es limita a llevar la foto aferrada a la pantalla de l’ordinador, sinó que l’arrabassa amb força i la romp. Le Senne actua ara contra una foto. Atenció, perquè en poc temps això pot passar amb persones. És la seva manera d’obrar. Violència.
Per altra banda, Le Senne és impulsat a la seva acció, que potencialment li pot ocasionar molts de problemes, per un odi visceral, tant al que significa la dona representada a la imatge, Aurora Picornell, com a l’acció de les components de la mesa. Le Senne és incapaç de controlar la seva ràbia. Odi.
Quan les membres de la mesa de presidència li demanen en quin article es basa per demanar la retirada de la foto, Le Senne no contesta a la pregunta (per a la qual segurament no tenia resposta) i es limita a repetir la seva ordre. Autoritarisme i irracionalitat.
En un moment donat, discutint amb un membre socialista del parlament que li havia fet la mateixa pregunta que les components de la mesa, arriba a dir que “en cuarenta años no había pasado eso”, quan és evident que és ell, amb la seva actitud qui està provocant tot el conflicte. Ús desvergonyit de la mentida.
L’essència del feixisme teatralitzada per Le Senne ens ha de dur a pensar i a fer.
A pensar que això que ara s’ha escenificat com teatre al parlament, pot passar en poc temps de manera real al carrer i al dia a dia de les nostres ciutats i pobles.
A fer tot allò que estigui en les nostres mans per impedir que el feixisme avanci més.
Preservar i defensar la democràcia és essencial en la lluita contra el feixisme. Le Senne ha de ser forçat a abandonar la presidència parlamentària. Defensa de la democràcia.
Els partits d’esquerres ja estan fent propostes en aquest sentit. S’han de felicitar aquestes iniciatives. Unitat d’acció contra el feixisme
Però les mobilitzacions de la societat civil són una pedra de fonament imprescindible en la lluita contra el feixisme. En aquest sentit, cal estar atentes a les iniciatives de la Plataforma per la Memòria Democràtica i altres similars que puguin anar sorgint. Mobilització.
Aquesta tasca durà temps perquè massa temps hem deixat que el feixisme anàs creixent sense posar remei. Fermesa i persistència.
Davant la violència, l’odi, l’autoritarisme, la irracionalitat i les mentides feixistes hem de defensar la democràcia amb unitat d’acció, mobilització, fermesa i persistència. Aquesta vegada guanyarem.
