Vox se n’ha anat dels governs autonòmics espanyols. Ha acordat retirar el suport parlamentari als governs d’Extremadura, Balears, Aragó, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Múrcia.
La raó exposada ha estat que els seus socis han acceptat acollir en aquests territoris una quota de migrants menors no acompanyats, una mesura que el partit d’extrema dreta rebutja de ple. Vox a partir d’ara tampoc donarà suport parlamentari als governs del PP i els seus càrrecs aniran dimitint al llarg dels dies vinents.
El nombre de menors per comunitat de govern o acord PP-Vox és el següent, Castella i Lleó, 23 menors; Comunitat Valenciana, 25 menors; Extremadura, 25 menors; Aragó, 24 menors; Múrcia, 19 menors; Balears, 10 menors.
Sembla evident que el “problema” d’aquestes acollides no es troba en el nombre de menors immigrants sinó en altre lloc polític. Quines raons “reals” pot tenir Vox per fer el que ha fet?
Després de la ruptura, si ens fixem mínimament, la situació a les comunitats afectades variarà poc: els pressupostos ja són aprovats i qualsevol proposta legislativa del PP en línia neoliberal o antidemocràtica trobarà el suport de Vox (el contrari suposaria fer guanyar els interessos populars i l’esquerra). Pot haver-hi algunes discrepàncies “teatralitzades” però poqueta cosa més, ben segur.
Vox s’ha trobat amb problemes a les últimes eleccions europees amb l’aparició del gurú feixista 2.0 Alvise i el seu “Se acabó al fiesta”. Una competència forta i segurament amb projecció de futur que Abascal i els seus poden estar intentant neutralitzar per la via d’una radicalització escenificada amb aquestes ruptures. Vox se’n va, però seríem beneits si li diem adeu.
Però pot haver-hi també altres “problemes” dels quals no es parla tant (o no es diu res, directament). Per exemple, tothom sap la situació que hi ha a Canàries, on la massificació turística ja ha originat potents mobilitzacions (com a casa nostra, a Màlaga o a Barcelona). El PP governa Canàries, tensada per la turistificació i també per haver de fer un sobreesforç amb la qüestió migratòria. El desig de “llevar-se de damunt” algun problema pot haver inspirat en part la decisió de Feijóo d’acceptar l’acord proposat pel govern central.
A les Illes Balears el conflicte que ha provocat el president del Parlament Le Senne, ha estat també un entrebanc molest pel PP. La ruptura dels acords podria motivar també la “retirada” (que no dimissió) del feixista Le Senne de la presidència. I el PP tan satisfet.
Per ser equànimes hauríem també de dir que el seguit de mobilitzacions en curs en diversos indrets de l’Estat espanyols contra la massificació turística i a les Illes també en defensa de la llengua i contra les accions impresentables de Le Senne poden accentuar, i molt, la incomoditat del PP i el seu desig de lliurar-se ara, molt parcialment i formal, de Vox.
En conclusió, tant Vox com el PP, per raons diferents, volen guanyar amb aquesta ruptura escènica, però també pot haver guanyat la ciutadania que, en part, l’ha provocada amb les seves accions.
El futur en aquest sentit està per escriure i dependrà molt de la mobilització ciutadana des de baix i de l’existència d’un projecte popular alternatiu, ecotòpic i ecofeminista, enfrontat al neoliberalisme del creixement que pacta amb el feixisme i que el feixisme defensa.
