Alberto Gonzalo de Juan, àlies “Pugilato”, és un militant neonazi que va sortir a la palestra perquè en presentar-se a un xou del còmic espanyol Jaime Caravaca per a pegar-li diversos cops per uns comentaris que havia fet l’humorista i ara ha encetat una campanya de d’amenaces i assetjament contra el músic mallorquí Fran de la Mata.
Encara que el personatge de “Pugilato”, vist des de la distància, pot resultar entre còmic i esperpèntic segur que no els sembla igual ni a Caravaca ni a de la Mata, els dos agredits.
Em sembla que cal començar a prestar molta atenció a les agressions feixistes perquè si no ho fem ens podem veure desagradablement sorpreses en poc temps i anirem una mica endarrerits respecte a les mesures de protecció que s’han d’adoptar.
Ara “Pugilato” podríem dir que “va per lliure”. Però què passarà quan algun dels líders feixistes que han sortit i continuen fent-ho a l’arena política decideixi que cal posar en marxa unes noves “Sturmabteilung”, la “Divisió Tempesta” dels nazis, que també us sonaran com SA o Camises Marrons?
O si, per fer-ho més llatí, llancen una nova “Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale”, les dites “Camises Negres” (com tal vegada Meloni s’ho estigui pensant) o, de manera més carpetovetònica, unes Camises Blaves 2.0?
Aquests noms no tindran, en podeu estar segures. De fet, els escamots d’assalt antiocupació, per exemple, es diuen coses com “Antiokupas Group”, barreja de nom amb “k” de llunyana procedència llibertària i antisistema i d’anglicisme internacionalista.
El feixisme sempre ha sabut jugar al carta de ser el màxim defensor del sistema usant llenguatges i robatges “antisistema”. Mireu si no l’anarcocapitalista Milei i al simpàtic Alvise de “Se acabó la fiesta”…
Però si hi ha gent d’esquerres i dels moviments socials que comença a ser agredida o actes que sovint són entrebancats per presència feixista (cosa que ha estat passant puntualment, però de manera periòdica, al democràtic règim de la “Transició” en el que estem) no ens haurem d’estranyar perquè aquesta és una manera d’obrar pròpia del feixisme. Atenció.
Davant la violència feixista hi ha moltes coses a fer com són organització i mobilització no violentes; xarxes de suport comunitari per a grups vulnerables davant l’extrema dreta; creació de coalicions àmplies que incloguessin una varietat de grups per a campanyes de sensibilització pública i accions conjuntes; autodefensa comunitària amb entrenament en defensa personal i patrulles de vigilància; campanyes de comunicació efectiva per contrarestar la propaganda nazi; desenvolupament de xarxes de suport mutu per a les víctimes de la violència, o establiment d’aliances internacionals antifeixistes.
Però de passivitat res.
