Avui llegesc al diari arabalears.cat que els aqüífers illencs no es recuperen i que al temps s’han donat 1200 noves llicències per a fer pous. Estem ficades en una situació de despropòsit permanent.
Fa uns dies també em va donar per esbrinar, auxiliat per la IA que per a a això està, quina càrrega humana podria suportar l’illa de Mallorca abastint-se només dels seus propis recursos alimentaris i hídrics. Evidentment, fou un sondeig breu i poc exhaustiu però em va donar una resposta que jo, mortal d’intel·ligència en molts d’aspectes inferior a la de la IA, m’esperava: ara mateix estem duplicant la càrrega màxima poblacional a la qual els recursos de l’illa podrien fer front.
Ens estem quedant sense aigua i sense illes. A bon entenedor poques paraules.
Les potents mobilitzacions contra la massificació turística estan manifestant un aspecte del problema de la limitació de recursos que és el relacionat amb les congestions de tràfic i persones o la manca d’habitatge, en particular per a la gent jove i treballadora.
Però darrere de tot això està el fet d’una economia basada en el creixement i en el consum compulsiu que de cap manera és sostenible.
És possible que una de les alternatives que es vulgui donar a la massificació és la del turisme selectiu i d’alt nivell econòmic. Fa poc he pogut constatar de manera directa com l’hotel Sur Mallorca a la Colònia de Sant Jordi, un edifici d’importants dimensions, està en obres per reconvertir-se en “hotel de luxe”. Poc arreglarem seguint aquest camí.
Per una banda, és elitista i poc democràtic i jo pens que aquestes coses sempre s’han de tenir en consideració. Per altra resulta insuficient perquè el que necessitem és un canvi radical de model econòmic.
Fa por? Segur que sí. Té molts de problemes? Un fum. Però les grans coses, els grans girs històrics i els canvis democràtics en favor de la vida i de la majoria de la població sempre s’han de fer amb por i a pesar de la por. I aquest és necessari i no optatiu.
