Davant la Mesa Electoral el batle, o la batlessa, acabava de veure com el president i els vocals recomptaven per vintena vegada consecutiva i, novament, la major part dels vots eren per l’oposició. Al partit del batle, o de la batlessa, només l’havia votat el mateix batle, o batlessa, i la seva família (d’això n’estava segur, o segura, perquè tenia ben comptabilitzats tots els vots familiars.
– Torneu a repetir, per favor – exigí el batle, o la batlessa.
– Senyor batle, o senyora batllessa– contestà el president de la Mesa una mica emprenyat –no recomptarem ja més, tothom ha vist de manera clara que aquest és el resultat que s’ha produït. La gent interventora i apoderada, fins i tot els representants del partit del batle, o de la batlessa, va capejar junta de manera afirmativa, com un cor mut de tragèdia grega, davant l’afirmació del president.
– No pot ser, no pot ser, no pot ser. Que tothom d’aquest poble hagi votat al partit X. No pot ser, nosaltres tenim majoria absoluta.
– Tenien, senyor batle, o batlessa, en funcions -corregí el president de la Mesa.
Llavors apareixia per un dels costats aquella dona ni jove ni vella, però amb aparença de sàvia, i es dirigia al conjunt de la gent present. Tothom sabia que es tractava d’una il·lustre matemàtica, mundialment reconeguda per la seva tasca i guardonada internacionalment de manera repetida.
– Bon vespre a tothom! Jo els puc explicar el que ha passat, segons crec, encara que la ciència mai no està segura de les coses al cent per cent.
– Que expliqui, que expliqui -va dir el cor d’interventores i apoderades.
– Idò bé, escoltin. Pens que es tracta del fenomen conegut en teoria de la probabilitat com “la verificació d’una probabilitat tendent a zero”. Si un fet té una probabilitat tendent a zero, possiblement mai no es produirà, perquè aquesta és tan baixa, tan baixa, que l’Univers s’haurà extingit abans que el dit fet es verifiqui. Però tendent a zero, matemàticament, no vol dir igual a zero. I com no és igual a zero pot passar. Tothom entendrà que és factible que un elector del seu partit, senyor batle, o batlessa, per raons tal vegada insospitades i estranyes, canviï el seu vot per donar-lo al partit X. La probabilitat és molt baixa, tal vegada una entre un milió, però pot passar, o no?
El cor va capejar de manera afirmativa i la matemàtica, veient refrendat el seu discurs, continuà parlant.
– Això que pot passar amb una persona, també pot passar amb dues o amb tres o amb cent o amb tot el poble. Que passi amb una persona tindrà una possibilitat d’una entre un milió, per dir alguna xifra, que passi amb dues d’un milió multiplicat per un altre milió, que passi amb tres d’un milió, multiplicat per un altre milió i per un altre. I així successivament. Es veu fàcilment com arribaríem a una probabilitat tendent a zero, que segurament no es produirà mai, però que avui… ha passat!!
El cor aplaudí rabiosament els raonaments de la sàvia matemàtica, mentre al carrer de fora els veïns passejaven al futur nou batle, o batlessa, damunt les seves espatlles, amb crits de joia i traques de coets de fons. També se sentia tocar a la banda de música l’Himne de l’Alegria però com si fos una banda de heavy metal.
El batle, o la batlessa, es va despertar tot suat, o suada, i va mirar el rellotge. Eren les set del matí. Encara que les enquestes el donaven, o la donaven, guanyador, o guanyadora, anava a passar segurament un dia feixuc.
