Com per vies molt diferents m’ha arribat que hi ha gent que està dubtant sobre si fer o no fer la Vaga General del dia 11 de novembre pròxim perquè no té clar “a qui afavorirà” m’he decidit a escriure la meva opinió al respecte.
Començaré per la conclusió final, encara que quan acabi la tornaré a repetir. Pens que qualsevol persona que estigui pel dret a l’habitatge, i més si és d’esquerres, hauria de seguir la VG per una raó molt simple: la Vaga General ja està convocada, es farà el dia 11, i tot allò que signifiqui debilitar-la (com no seguir-la) anirà en contra de les esquerres i del dret a l’habitatge. Per contra, tot el que sigui potenciar el seu èxit afavorirà ambdues coses.
La Vaga no és opcional ara mateix, que jo la faci o no, no impedirà la seva celebració. I, si no la faig, quedarà afeblida per la meva falta de presència (i la d’altres que seguiran el meu exemple).
Qui convocà la Vaga General?
La Vaga és una iniciativa del Sindicat de Llogateres. Ja el dia 28 de setembre el Sindicat de Llogateres havia manifestat a El matí de Ràdio 4, per boca del seu portaveu Enric Aragonès, que no descartaven la convocatòria d’una Vaga General a la tardor. El dia 2 d’octubre, després del rebuig dels decrets d’habitatge al Congrés, el Sindicat de Llogateres fa una crida explícita a organitzar una vaga general. El dia 5, coincidint amb la convocatòria d’eleccions pel president Pedro Sánchez per al 29N, CCOO i UGT anuncien que s’afegeixen a la iniciativa, que ja tenia el suport de la CGT. Finalment, el dia 7 d’octubre, els sindicats acorden de manera conjunta i formalment que la vaga general de 24 hores serà l’11 de novembre de 2026.
Com es va gestar la Vaga General?
Davant la inoperància institucional per solucionar el problema de l’habitatge es va fer una gran manifestació i s’organitzaren acampades. En mig de tot això, morí la llogatera desnonada Maricarmen, la qual cosa generà un gran rebuig social i, per primera vegada en 8 anys, el govern intentà fer unes reformes que no havia volgut abordar fins al moment. Però el 2 d’octubre de 2026, el Congrés dels Diputats rebutjà els dos reials decrets llei sobre habitatge que havia aprovat el Govern de Pedro Sánchez el 29 de setembre i llavors es feu una crida del Sindicat de Llogateres a la Vaga General a la qual donà suport inicialment la CGT. Finalment, a partir del mateix dia 5 d’octubre, quan es convoquen eleccions, es produeix una cadena d’adhesions, començant amb les dels sindicats majoritaris CCOO i UGT.
A qui han afavorit les acampades?
A la vista està que al moviment en defensa el dret a l’habitatge i al moviment antifeixista. Si Maricarmen hagués mort sense mobilització i acampades, hauria el govern fet dos decrets llei com els que va fer? Hi hauria entre molta gent la sensació que hi ha ara que ens podem oposar al feixisme rampant? La resposta és NO. Una mobilització exitosa altera l’equilibri social de forces. Una mobilització en aquest cas, cal no oblidar-ho, de la qual acaba sortint la crida a la Vaga General.
A qui afavoreix la Vaga General?
En termes generals una vaga resulta favorable als que la convoquen si surt bé i té bon seguiment; queda en un terreny neutre, de no afavorir ningú, quan surt a mitges; i finalment és favorable a aquells contra els que es dirigeix (en aquest cas la dreta, els fons voltor i els grans arrendataris) si surt malament.
Però, ara mateix, també es pot pensar en qui pot resultar o no afavorit electoralment per la convocatòria, a més dels que poden ser beneficiaris o perjudicats socials directes.
Examinem els tres casos possibles: la Vaga és un èxit; la Vaga surt a mitges; la Vaga fracassa.
Primer cas, la Vaga General és un èxit. Els guanyadors són les persones que cerquen habitatge, la gent llogatera i els sindicats convocants. Això no vol dir solucionar de colp i volta el problema existent, però sí que la predisposició a cedir per part de qui està en contra ha de ser major que la que era inicialment. També pot ser guanyador electoral el PSOE i els partits o agrupaments situats a la seva esquerra. Però guany reivindicatiu i guany electoral són coses diferents.
Segon cas, la Vaga General es queda a mitges, ni èxit, ni fracàs. En aquest supòsit la pugna entre rivals socials i lectorals continua en unes condicions similars a les inicials. És un empat que deixa les coses, més o manco, com estaven.
Tercer cas, la Vaga General, fracassa. És una situació en la qual surten reforçats la dreta i els poders econòmics vinculats a la propietat immobiliària. Electoralment, seria un cert impuls a PP-Vox.
Hi ha interessos ocults darrere de la convocatòria de la Vaga General?
Alguna mà negra, com la que podria estar darrere de determinats aldarulls de carrer o del mateix “Blocus”? En aquest cas es tractaria d’impulsar o afavorir, per part de les forces de claveguera, una convocatòria destinada al fracàs.
Però veiem com Alberto Núñez Feijóo, president del PP, ha criticat reiteradament la convocatòria. Com Santiago Abascal, president de Vox, ha expressat una oposició encara més contundent. I com CEOE i CEPYME rebutgen la vaga per motius econòmics, polítics i jurídics i fins i tot han tret un comunicat en contra. No sembla que estiguin massa contents tots ells. Si els ha d’afavorir la Vaga General… de què tenen por?
Quin resum es pot fer?
Una persona defensora dels drets humans, del dret a l’habitatge o d’esquerres podria qüestionar-se la utilitat, ara mateix, de la Vaga General, si pensa que pot sortir malament.
Però, una vegada convocada i quan no hi ha marxa possible cap arrere, ha de fer el possible perquè surti bé i sigui un èxit.
Pot ser aquesta persona sigui contrària al PSOE i crítica de la seva política. Tanmateix, resulta obvi que, si la Vaga és exitosa, també se n’aprofitaran d’això els partits i agrupaments a l’esquerra del PSOE.
I tancaré amb la mateixa idea que he dit al principi i que és conclusió de tots els raonaments fets fins ara: la Vaga General ja està convocada, es farà el dia 11, i tot allò que signifiqui debilitar-la (com no seguir-la) anirà en contra de les esquerres i del dret a l’habitatge. Per contra, tot el que sigui potenciar el seu èxit afavorirà ambdues coses.
