Aquest novembre, Europa viu una important onada de mobilitzacions socials. Sindicats, moviments per l’habitatge, estudiants i organitzacions ecologistes sortiran al carrer per defensar els salaris, les pensions, els serveis públics i el dret a un habitatge digne.
Encara que els humans tenim una natural tendència a mirar-nos el melic, és a dir, a veure només el que passa a ca nostra, la veritat de la situació ara mateix a Europa és aquesta:
El dijous 5 de novembre, França va viure una de les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys, amb una vaga interprofessional i manifestacions a més de 200 ciutats.
L’11 de novembre, a l’Estat espanyol, hi ha convocada una vaga general per denunciar la crisi de l’habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu i el deteriorament dels drets socials. A Mallorca, la manifestació està prevista a les 18.30 h a la plaça d’Espanya de Palma.
El 12 de novembre, els treballadors del sector públic d’Irlanda estan convocats a una vaga nacional per reclamar millores salarials.
El 14 de novembre, Portugal viurà manifestacions pel dret a l’habitatge a Lisboa, Porto i altres ciutats. Aquell mateix dia, a Turquia, una gran marxa per la justícia climàtica coincidirà amb la celebració de la cimera COP31.
El 20 de novembre, Itàlia està convocada a una vaga general, mentre a Portugal hi haurà una vaga de l’Administració pública, seguida d’una gran manifestació nacional el dia 21.
Però potser el fet més significatiu és la preparació de jornades coordinades de mobilització europea del 20 al 22 de novembre, que pretenen unir organitzacions sindicals, estudiantils, ecologistes i moviments per l’habitatge de diferents països. Les reivindicacions també inclouen l’oposició al rearmament i la defensa de la pau.
Aquestes mobilitzacions tenen orígens i objectius diversos, però comparteixen una preocupació fonamental: les dificultats creixents de bona part de la població per mantenir unes condicions de vida dignes.
