La gent, particularment aquella que no coneix massa el País Valencià, està astorada davant el fet que, tot i les manifestacions massives demanant la seva dimissió (una de 130.000 persones, altra de 100.000 i amb tota una part important de gent diferent en cadascuna), el president Mazón continue sense donar cap pas en aquesta direcció i el seu partit sense exigir-se’l.
També he vist qui queda entre fascinat i enrabiat per la manca d’empatia del dit personatge cap a les víctimes i per la poca vergonya demostrada en posar exmilitars (que demanen per si mateixos poders “dictatorials”) al seu govern i llevar els límits salarials governamentals quan la gent afectada per la DANA es troba en la situació que es troba.
La raó per la qual Mazón es pot mantenir a la presidència és la mateixa que va sostenir tant de temps a gent antecessora seva, com Zaplana o Camps, que en van fer de tot color: una sòlida base social dretana i ultradretana a la qual no importa gens el que facin aquests senyors mentre l’ajudin a mantenir el seus privilegis (els d’alguns reals i molt grans; els d’altres reals i més petits; i els d’uns tercers, irreals i fruit d’un pensament errat sobre els seus interessos).
Perquè caigui Mazón i perquè caigui el PP es necessiten unes quantes coses: la primera ja s’ha produït, una mobilització de gran magnitud al carrer (dues macromanifestacions); la segona està pendent i només comença a desenvolupar-se, que la gent, la gent afectada, la gent de baix, s’organitzi de manera independent a l’estil que a coneixem bé a l’Estat espanyol per una llarga tradició i que darrerament es manifestaren al 15M i a les Marees; finalment, aquesta organització hauria de superar la fase “demandant” per passar a “fer coses” de manera directa, cosa que es coneix, entre altres denominacions, per “poder popular”.
Estic convençut que tot això dit més amunt acabarà succeint, perquè els efectes de la DANA han estat molt greus i són difícils de curar amb les receptes neoliberals i amb pràctiques neofeixistes.
La DANA ha tingut conseqüències devastadores. Segons les dades disponibles, es van registrar 222 víctimes mortals, incloent-hi set infants menors de deu anys. Es calcula que unes 845.000 persones de 68 municipis van patir els efectes de la DANA, sigui directament o indirectament. Aquesta xifra representa aproximadament el 31,8% de la població total de la província de València.
A més de les pèrdues humanes, la DANA ha causat danys materials significatius, afectant més de 4.600 edificis a diverses localitats. També es van registrar pèrdues en el 30% de les cooperatives valencianes, afectant prop d’11.000 treballadors.
No són qüestions que pugui tapar un manta de propaganda o de silenci (segons els casos), ni tampoc que la gent vagi a oblidar fàcilment, perquè li estaran fent mal contínuament i el dolor no permet oblidar.
Per altra banda, els neofeixistes, cal dir-ho, han quedat desplaçats del procés, malgrat dels seus intents manipulatoris i el moviment de solidaritat és bàsicament demòcrata, popular i esquerrà.
Què falta per a la caiguda de Mazón i pepera? Temps i treball.
Com passarà tot? No ho sabem. El guió general està (jo crec i he intentat explicar-ho) escrit, les seves concrecions seran, com sempre, una sorpresa.
