És realment molt fàcil acabar amb la guerra d’Ucraïna. Us explicaré com.
Però vosaltres em direu: Com és possible que una cosa fàcil no s’hagi ja fet? També us ho contaré.
Tanmateix, llegiu abans una mica d’història literària que servirà per a l’exposició clarificadora que vindrà després.
En la novel·la de George Orwell 1984 el món està dividit en tres grans blocs, Euràsia, Àsia Oriental i Oceania. Els dits blocs estan realment regits per principis polítics idèntics, basats en la manipulació i el control dictatorial de la seva ciutadania per les elits governants. Malgrat això, entre els tres blocs hi ha un enfrontament bèl·lic constant que justament ajuda a l’eficaç control de les poblacions, creant la figura omnipresent de l’enemic exterior.
Al món orwel·lià es practica també l’anomenat “doblepensar” que es defineix com el poder i la facultat de sostenir dues opinions contradictòries simultàniament. El doblepensar és dir mentides a la vegada que es creu sincerament en elles, oblidar tot fet que no convengui recordar i després, quan torni a ser necessari, treure’l de l’oblit només pel temps que convengui…
La situació al món pandèmic, en crisi global i crepuscular del 2022 és molt pareguda a la de la ficció de 1984.
Els blocs del món real de 2022 no es barallen, és cert, només de manera fictícia. Quan el planeta, esgotat pel depredador humà, ha començat a mostrar de manera clara els seus límits, quan s’acaba l’energia barata i les matèries primeres es van fent també escasses , quan el canvi climàtic ja ens colpeja amb huracans i tempestes, amb fred i calor, amb sequeres i inundacions, quan la `pandèmia ens ha mostrat la facilitat que l’espècie humana pot ser delmada per les malalties, les elits governants i posseïdores s’apressen a intentar acaparar per a elles una part important del que queda. No volen repartir i col·laborar, sinó combatre de manera egoista per les restes. Per aquesta raó veurem, dins d’aquesta crisi global, un augment de guerres i enfrontaments violents.
Però a la mateixa vegada que els enfrontaments són reals, també serveixen, com a 1984, per controlar i fidelitzar les ciutadanies. Que d’aquesta manera deixen de pensar encara més i es poden a les ordres de governants i magnats.
El doblepensar adopta moltes formes però ara mateix apareix en forma de la propaganda de guerra emesa pels mitjans de comunicació de masses, sense gens de vergonya i amb total convicció. Bé, per això és doblepensar. Podeu repassar la definició de més amunt.
És per tot el que s’ha dit que una solució fàcil no només no s’aplica, sinó que voluntàriament s’oculta i es nega.
Va, que ja esteu impacients. La solució:
- Que els EUA i l’OTAN garanteixin a Rússia que Ucraïna no formarà part del tractat armat.
- Que a Crimea, Donetsk i Lugansk es facin consultes, amb control internacional i garanties, perquè la ciutadania decideixi el seu futur.
I guerra acabada, perquè al dictador Putin tampoc li convé massa allargar el conflicte i podria presentar els dos punts com una victòria davant els seus oligarques.
No hi ha cap necessitat d’ampliar l’OTAN (ni que existesqui l’OTAN mateixa).
És molt democràtic que els pobles decidesquin el seu futur.
Tot bé i guerra acabada.
Però no volen acabar la guerra. Volen fer-nos plorar pels morts i pels herois ucraïnesos (i tot això fa plorera, sí). Però, realment, no volen acabar la guerra.
Es realmente muy fácil terminar con la guerra de Ucrania. Os contaré cómo.
Pero vosotros me diréis: ¿Cómo es posible que algo fácil no se haya hecho ya? También os lo contaré.
Sin embargo, leed antes un poco de historia literaria que servirá para la exposición clarificadora que vendrá después.
En la novela de George Orwell 1984 el mundo está dividido en tres grandes bloques, Eurasia, Asia Oriental y Oceanía. Dichos bloques están realmente regidos por principios políticos idénticos, basados en la manipulación y el control dictatorial de su ciudadanía por las élites gobernantes. Sin embargo, entre los tres bloques existe un enfrentamiento bélico constante que justamente ayuda al eficaz control de las poblaciones, creando la figura omnipresente del enemigo exterior.
En el mundo orwelliano se practica también el llamado “doblepensar” que se define como el poder y la facultad de sostener dos opiniones contradictorias simultáneamente. El doblepensar es decir mentiras a la vez que se cree sinceramente en ellas, olvidar todo hecho que no convenga recordar y después, cuando vuelva a ser necesario, sacarlo del olvido sólo por el tiempo que convenga…
La situación en el mundo pandémico, en crisis global y crepuscular de 2022 es muy parecida a la de la ficción de 1984.
Els blocs del món real del 2022 no es barallen, és cert, només de manera fictícia. Quan el planeta, esgotat pel depredador humà, ha començat a mostrar de forma clara els seus límits, quan s’acaba l’energia barata i les primeres matèries es van fent també escasses, quan el canvi climàtic ja ens colpeja amb huracans i tempestes, amb fred i calor, amb sequeres i inundacions, quan la pandèmia ens ha mostrat la facilitat amb què l’espècie humana pot ser delmada per les malalties, les elits governants i posseïdores s’afanyen a intentar acaparar per a elles una part important del que queda. No volen repartir i col·laborar, sinó combatre de manera egoista per les restes. Per això veurem, dins d’aquesta crisi global, un augment de guerres i enfrontaments violents.
Però alhora que els enfrontaments són reals, també serveixen, com el 1984, per controlar i fidelitzar les ciutadanies. Que així deixen de pensar encara més i es poden a les ordres de governants i magnats.
El doblepensar adopta moltes formes, però ara mateix apareix en forma de la propaganda de guerra emesa pels mitjans de comunicació de masses, sense vergonya i amb total convicció. Bé, per això és doblepensar. Podeu repassar la definició de més amunt.
És per tot allò que s’ha dit que una solució fàcil no només no s’aplica, sinó que voluntàriament s’amaga i es nega.
Va, que ja esteu impacients. La solució:
- Que els EUA i l’OTAN garanteixin a Rússia que Ucraïna no formarà part del tractat armat.
- Que a Crimea, Donetsk i Lugansk es facin consultes, amb control internacional i garanties, perquè la ciutadania decideixi el seu futur.
I guerra acabada, perquè al dictador Putin tampoc li convé gaire allargar el conflicte i podria presentar tots dos punts com una victòria davant dels seus oligarques.
No hi ha cap necessitat d’ampliar l’OTAN (ni que hi hagi la mateixa OTAN).
És molt democràtic que els pobles decideixin el futur.
Tot bé i guerra acabada.
Però no volen acabar la guerra. Volen fer-nos plorar pels morts i pels herois ucraïnesos (i tot això fa plorar, sí). Però realment no volen acabar la guerra.
