Avui he parlat amb una dona coneguda i hem comentat sobre qüestions de la vida quotidiana barrejades amb política.
Ha sortit el tema de la gran quantitat d’homes joves que, a hores d’ara, són votants d’opcions d’extrema dreta, és a dir, feixistes.
Li he explicat que, segons eldiario.es, l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) revela que una cinquena part dels votants de Vox a les últimes generals no repetiran amb la papereta dels de Santiago Abascal i optaran per l’ultra Luis ‘Alvise’ Pérez i la seva plataforma ‘Se va a acabar la fiesta’.
Atenint-nos a les mateixes enquestes del CIS, el feixisme partidari rep ara mateix al voltant d’un 4% de vots, sobre el total de la població votant, de gent jove entre 18 i 30 anys.
La coneguda, jove també, em comentava que li resultava molt arriscat traure temes de política en converses informals de grup, perquè podia trobar-se amb reaccions virulentes.
També hem vist com el feixisme està ferint molt més als homes que a les dones. Les enquestes diuen el mateix. Clar, les dones són conscients que tenen a perdre molt amb els feixistes.
Feixisme i irracionalisme estan a l’ordre dels dies entre la gent jove i això és un perill. No tot el jovent, afortunadament, es decanta per aquesta opció: la gent present a les acampades propalestines de la UIB és gent jove. També hi ha una nombrosa presència jove a les accions en defensa de la llengua i contra la manifestació turística.
Justament la mobilització popular és un dels millors antídots contra el feixisme. Està comprovat. A l’estat espanyol el feixisme no va surar fins que l’estela del 15M i de les Marees es va difuminar.
Les mobilitzacions són imprescindibles per aturar el retrocés que estem patint però també per posar per davant reivindicacions i avanços de futur. Al mateix temps són una barrera antifeixista, cal no oblidar-ho.
Els joves han de ser engrescats amb propostes i projectes de futur, amb utopies que s’orientin cap a una vida millor, comunitària, solidària, compassiva i respectuosa amb el planeta, diferent del consumisme competitiu capitalista imperant. Aquesta ha de ser la nostra mística, que ha d’ensorrar la trapassera dels Abascals, Alvises i Lladós (sí, aquest gurú que fins i tot fa malament els “burpees”).
Podem dir que tres de les peces bàsiques del mur antifeixista són les dones, la mobilització popular i una utopia comunitària de futur. N’hi ha d’altres però aquestes tres no poden faltar.
l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) revela que una cinquena part dels votants de Vox a les últimes generals no repetiran amb la papereta dels de Santiago Abascal i optaran per l’ultra Luis ‘Alvise’ Pérez i la seva plataforma ‘Se acabó la fiesta’ “.
Atenint-nos a les mateixes enquestes del CIS, el feixisme partidari rep ara mateix al voltant d’un 4% de vots, sobre el total de la població votant, de gent jove entre 18 i 30 anys.
La coneguda, jove també, em comentava que li resultava molt arriscat traure temes de política en converses informals de grup, perquè podia trobar-se amb reaccions virulentes.
També hem vist com el feixisme està ferint molt més als homes que a les dones. Les enquestes diuen el mateix. Clar, les dones són conscients que tenen a perdre molt amb els feixistes.
Feixisme i irracionalisme estan a l’ordre dels dies entre la gent jove i això és un perill. No tot el jovent, afortunadament, es decanta per aquesta opció: la gent present a les acampades propalestines de la UIB és gent jove. També hi ha una nombrosa presència jove a les accions en defensa de la llengua i contra la manifestació turística.
Justament la mobilització popular és un dels millors antídots contra el feixisme. Està comprovat. A l’estat espanyol el feixisme no va surar fins que l’estela del 15M i de les Marees es va difuminar.
Les mobilitzacions són imprescindibles per aturar el retrocés que estem patint però també per posar per davant reivindicacions i avanços de futur. Al mateix temps són una barrera antifeixista, cal no oblidar-ho.
Els joves han de ser engrescats amb propostes i projectes de futur, amb utopies que s’orientin cap a una vida millor, comunitària, solidària, compassiva i respectuosa amb el planeta, diferent del consumisme competitiu capitalista imperant. Aquesta ha de ser la nostra mística, que ha d’ensorrar la trapassera dels Abascals, Alvises i Lladós (sí, aquest gurú que fins i tot fa malament els “burpees”).
Podem dir que tres de les peces bàsiques del mur antifeixista són les dones, la mobilització popular i una utopia comunitària de futur. N’hi ha d’altres però aquestes tres no poden faltar.
