Carlos Mazón ha hagut finalment de dimitir forçat per les circumstàncies. La pressió popular ha estat determinant en aquesta decisió, sens dubte; encara que també la por del PP davant el progressiu ascens dels feixistes de Vox.
Quina és en aquest moment la “perspectiva electoral” al País Valencià?
L’empresa GAD3 ha realitzat una enquesta per ABC i Las Provincias el passat 28 d’octubre, amb una metodologia que es pot considerar correcta, amb els següents resultats: el Partit Popular aconseguiria 33 escons (en perd 7) i el 29,0% dels vots. El PSOE obtindria 27 (en perd 4) escons amb un 25,2% del suport; seguit de Vox), que arribaria als 20 escons (en guanya 7) amb un 19,4% de suport. Compromís, per part seva, aconseguiria 19 escons (en guanya 4) i un 18,9% dels vots.
És a dir, que després de tot el que ha passat, si considerem els blocs PP-Vox i PSOE-Compromís, els resultats relatius dels blocs es mantenen igual que estaven (53 escons per PP-Vox i 44 escons per PSOE-Compromís), amb un ascens feixista al bloc PP-Vox i un ascens de Compromís al bloc PSOE-Compromís. El problema d’això és que puja l’extrema dreta feixista, mentre que Compromís no es pot considerar per a res un agrupament “de ruptura” o “antisistema”.
Què es pot esperar de tots aquests “moviments” de cara al futur?
Els canvis socials i els canvis electorals sovint duen ritmes diferents. Per exemple, el 15M va tenir lloc l’any 2011 al final del govern de Zapatero i les eleccions del desembre de 2011 les va guanyar el PP de Rajoy. El terratrèmol 15M no impedí a la victòria del PP.
Podemos va sorgir posteriorment i el govern de Rajoy es va mantenir en funcions fins a desembre de 2016, 5 anys després del 15 M. Durant aquest temps van sorgir les anomenades “Marees” com la “Verda” i la “Blanca” que van ser fortes en aquest període.
És a dir, que la traducció “electoral” del 15M només va succeir cinc anys després del moviment.
Queda clar que l’oposició al carrer a Mazón i al PP és una oposició “popular” en la qual, encara que el feixisme ha volgut ficar cullera, no ha pogut penetrar-hi. Però aquest moviment encara està lluny de poder representar una alternativa al bloc social que representen electoralment el PP-Vox. Per això cal tant una mobilització constant i repetida, com una organització per baix que involucri a la gent comuna de pobles i barris (a l’estil, per exemple, de la produïda a Mallorca en oposició al genocidi de Gaza). També serà necessari definir uns objectius que encaminen la gent cap a reivindicacions pròpies en matèria d’habitatge, salut, educació, laborals i de drets humans i polítics i, al mateix temps, cap a un model social poscreixentista i innovador davant l’esgotament evident del model capitalista actual. Molta feina, però totalment necessària.
Postdata: En aquestes dues altres enquestes, fetes també a octubre del 2025 es pot veure com el bloc PP-Vox conserva la majoria absoluta, però perd escons (1 i 2 respectivament). Semblen més ajustades a la realitat, però també mostren la tendència a l’immobilisme de la gent al País Valencià i la relativa lentitud dels canvis electorals comentats per l’article.
