Avui una persona, petita empresària, m’ha comentat que un treballador seu, d’origen magrebí, “se les sabia totes” referint-se a com defensava els seus drets laborals. Conec al treballador, que és persona esforçada i manyosa i que, com la majoria dels immigrants, fa la feina per quantitats relativament modestes. Per això i perquè la idea que sol haver-hi darrere d’aquest “saber-se-les totes” és la que és, a jo m’ha sortit de l’ànima dir:
— Idò jo si estigués al seu cas, faria exactament el mateix. Intentaria saber-me-les totes.
La ideologia neoliberal que s’ha fet majoritària al món ens diu una falsedat que la ciència mateixa mostra com errònia: que allò que ens passa depèn només de les nostres accions. I si bé és cert que allò que fem influeix en com ens van les coses, indubtablement, també és molt cert que el nostre comportament i capacitats venen determinades per factors que no controlem.
Són els “nostres” immigrants causants de la seva situació, de la pobresa del seu país, de les males condicions en les quals s’han criat? L’ésser humà, aquest homínid amb prou mala llet, té una marcada tendència a sentir primer i pensar després que els d’altra tribu o grup són dolents i enemics nostres. Hem arribat al segle XXI i continuem igual, no hi ha hagut temps per evolucionar cap a una espècie més racional, vertaderament racional.
La realitat és que persones bones i persones dolentes n’hi ha per tot arreu i els estudis apunten a l’existència dels “tres terços”: un primer terç de gent, al voltant del 10-15%, amb tendències altruistes (gent bona al·lota); un segon terç d’egoistes i antisocials, també sobre el 10-15% (els dolents, entre els quals es troben 1-4% de psicòpates) i un 70-80% de gent que s’adapta a l’entorn (els normalets).
És igual que estem a Espanya, als Estats Units, a Malàisia a la Xina o a Tanzània, sembla que els percentatges s’acompleixen. Per això quan rebem gent de fora, “hi ha de tot” normalment, encara que ens imaginem el contrari i que Trump, Vox i els feixistes de tota casta i nació, proclamen la malícia intrínseca de la gent immigrant (quan realment són ells els malvats).
Es veu que era Confuci que deia que “la millor manera de lluitar contra el mal és fer el bé”. Sabem, la ciència ens ho diu, que la bona gent existeix i pot activar-se i pot ser activada i arrossegar a aquest 70-80% que “es deixa dur”.
Per molt fotuda que sembli l’actual situació hauríem de poder lliurar-nos, ni que sigui parcialment, de les nostres pròpies pors i considerar que: sabem molt més sobre el feixisme, els seus comportaments i les seves tècniques d’acció del que sabien els nostres padrins i repadrins fa cent anys; podria ser certa la hipòtesi de la politòloga Erika Chenoweth (Chenoweth & Stephan, 2011) quan ens diu que amb una participació activa del 3,5% de la població es pot fer canviar al conjunt de la societat; la idea d’una aliança o entesa internacional de “bona gent”, per la democràcia, la sostenibilitat planetària, la igualtat, la vida digna i la germanor, es pot imposar a l’odi feixista.
Són bàsiques la fermesa en els objectius, la perseverança en la seva defensa i saber que estarem molt més contentes empentant en positiu que no desanimant-nos i deixant-nos vèncer pels feixistes tecnofeudals.
Cites bibliogràfiques
Chenoweth, E., & Stephan, M. J. (2011). Why Civil Resistance Works: The Strategic Logic of Nonviolent Conflict (p. 320 Pages). Columbia University Press.
