Avui m’ha donat per demanar al ChatGPT quin percentatge de la riquesa en mans de la gent rica es necessitaria per assegurar l’alimentació, la salut i l’educació de la població mundial.
L’educada GPT m’ha contestat, com no podia ser d’altra manera, que aquesta és una tasca complexa però que en faria una estimació. I l’ha feta.
M’ha explicat que, segons dades del Programa Mundial d’Aliments (WPF), de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de la UNESCO es necessitarien uns 449.000 milions de dòlars anuals.
També ha dit que si considerem que l’1% més ric del planeta posseeix al voltant de 200 a 225 bilions de dòlars de riquesa, el percentatge necessari seria del 0,225%. Necessitem una misèria per deixar de ser miserables
He quedat una mica astorat i comprovaré que no es tracti d’una “al·lucinació” del GPT. Però no en té pinta.
Resulta que l’acumulació en mans de poca gent i la quantitat d’aquesta acumulació són de tal magnitud que excedeixen la nostra comprensió “immediata”. Que són “contraintuïtius”, vaja.
Si en aquesta “complexa” tasca de càlcul hi ha hagut errors és comprensible. Però si en lloc del 0,225% ens n’anàssim al 2,25% l’animalada continuaria existint igual.
Mentre això és d’aquesta manera, una part de la gent dona la culpa de la seva situació i de la del món a immigrants, islamistes, “zurdos” i altres fantasmes generats per la por i la irracionalitat.
Hem arribat fa uns dies als 31,87 °C a la boia de Dragonera, situada a la costa oest de Mallorca, superant l’anterior rècord de 31,36°C de l’any 2022. A més, la temperatura mitjana de la superfície del Mediterrani va arribar als 28,15°C el 10 d’agost de 2024, el valor més alt des que es tenen registres. Aquestes temperatures extremes no només són preocupants per als ecosistemes marins, sinó que també poden desencadenar fenòmens meteorològics extrems, com tempestes més intenses i pluges torrencials en zones costaneres.
Aquests increments de temperatura s’han produït en un context de ràpid escalfament global, amb el Mediterrani escalfant-se un 20% més ràpid que la mitjana mundial.
Sí, i la culpa la tenen els immigrants, els islamistes i els “zurdos”.
L’experiència però, ens demostra que davant la irracionalitat aferrissada de poc valen els raonaments i les campanyes “educatives”. Només funcionen, simplificant una mica però no tant, les mesures concretes (proporcionar treball en condicions a qui no en té o habitatge a qui no hi pot accedir); les mobilitzacions constants i potents (com ara les contràries a la massificació turística); i generar un espai de futur dins de l’Ecotopia al qual dirigir-se (que suposa aixecar un model econòmic, social i cultural ben diferent de l’actual).
Tot això s’ha d’anar fent i treballant. I jo no desesper que el futur ens durà sorpreses positives quan molta gent se n’adoni, per la força dels fets, d’allò que ens cau damunt. I que, jo el primer, ens estimam més no veure,
