La majoria de la gent, llevat dels negacionistes, sap que el Canvi Climàtic està passant. El que no saben una gran part de les persones són dues coses: en primer lloc, la magnitud de la catàstrofe que pot passar associada a la ruptura d’aquest límit planetari i de cinc més (com són la mort massiva d’espècies animals i la destrucció d’ecosistemes; els plàstics, metalls pesants, productes radioactius i compostos orgànics de llarga durada que omplin el món; la ruptura dels cicles del nitrogen i del fòsfor per causa dels cultius; l’esgotament de l’aigua dolça; i la desforestació deguda als cultius).
La segona cosa que s’ignora és que, malgrat la retòrica oficial dels partits i dels governs, començant per la Comissió Europea i seguint cap avall per tots els nivells de poder polític, no s’està fent res per acabar amb la ruptura dels límits planetaris (començant pel Canvi Climàtic).
Les falsedats o veritats a mitges, que acaben essent grans mentides, són potenciades pels grans mitjans de comunicació que, en lloc d’informar de manera regular sobre allò que diu i adverteix la gent científica, transmeten que “s’estan fent coses”.
I no s’està fent res.
Per ser més precisos: sí que s’està fent, es desenvolupen plans tipus REI (renovables elèctriques industrials) que consisteixen en grans iniciatives basades, fonamentalment, en l’energia eòlica i la fotovoltaica.
Però novament la ciència ens adverteix que aquesta “megaestructura” requereix per a la seva posada en marxa i manteniment de les energies fòssils, les quals augmenten l’empenta de carboni, amb la qual cosa no són “realment renovables”.
Per altra banda, es tracta de producció d’energia elèctrica. Sabeu quina part de la producció i del consum mundial és mitjançant energia elèctrica? Només el 20,6% (dades de 2023). La resta està basada en la combustió, majorment d’energies fòssils. Un 79,4% són energies “no elèctriques” de les quals són “reconvertibles” a elèctriques només una part. (Enerdata, s.d.).
Si observem quina ha estat l’evolució de la producció mundial de carboni des del Protocol de Kyoto (1997) fins ara (28 anys després) i la comparem amb l’evolució que hagués estat desitjable, podem obtenir la següent gràfica:
Fa por? Pensàveu que les coses anaven com van realment? En cap moment des de Kyoto (1997) fins ara NO hi ha hagut una reducció de la producció de carboni sinó un augment continuat, llevat el “moment Covid-19”
Per tant, hauríem d’adquirir claredat respecte al que està passant i respecte al que s’ha de fer i formular una exigència mundial. Ja sé que em direu que és molt difícil. Però clar, serà difícil, però si no s’aconsegueix tenim una catàstrofe planetària assegurada.
Així de clar, així de dur.
Però difícil no vol dir impossible. El partit s’ha de jugar.
Referències bibliogràfiques
Enerdata. (s.d.). Cuota de electricidad en el consumo energético final total. https://datos.enerdata.net/electricidad/parte-consumo-final-electricidad.html
