Quan era molt jovenet vaig llegir el llibre de Thor Heyerdahl “Aku-Aku: el secret de l’illa de Pasqua” que per jo va ser molt interessant. Pareix que Heyerdahl anava foradat respecte a l’origen inicialment sud-americà dels habitants de l’illa (que eren polinesis) i també respecte a les tècniques de fabricació i transport dels moais (que eren locals i no importades). Però jo vaig quedar ben impressionat i sempre que escolt alguna notícia sobre l’illa pos l’orella i el pensament.
Ara resulta que, el 12 de setembre passat, J. Víctor Moreno-Mayars del Centre for GeoGenetics, University of Copenhagen i altres estudioses han publicat un treball a Nature (Moreno-Mayar et al., 2024) (L’ADN apunta que els rapanui van arribar a Amèrica dos segles abans que Colom, s.d.) on, entre altres consideracions, arriben a la conclusió que no va haver-hi col·lapse civilitzatori per causes ecològiques a Rapa Nui com va sostenir Jared Diamond (Diamond, 2006).
Breument, Diamond diu que la societat va col·lapsar a causa de la sobreexplotació dels seus propis recursos naturals. Rapa Nui estava coberta de boscos semitropicals amb abundoses palmeres. Segons l’anàlisi de Diamond, els habitants de l’illa van utilitzar els recursos naturals de manera insostenible. Els arbres, especialment les palmeres, es van tallar per a construir canoes, per moure les grans estàtues de pedra (moai) i per obtenir llenya. A mesura que l’illa es desforestava, van començar a patir erosió del sòl, la qual cosa va afectar la producció d’aliments. Sense arbres, també es van quedar sense fusta per fer canoes i així van perdre la capacitat de pescar a alta mar, depenent encara més de les terres, que s’anaven esgotant.
Diamond destaca que aquest procés va ser gradual però imparable. Eventualment, la pèrdua de recursos va portar a tensions socials i guerres internes, a més d’una crisi demogràfica i cultural. El seu argument central és que la desforestació de Rapa Nui serveix com una metàfora per als riscos que enfronta la civilització moderna i no gestiona els recurs.
Encuriosit, m’he posat a “repassar” els fets històrics. Si anau a Scispace i pregunteu per “articles relacionats amb la desforestació de Rapa Nui” (SciSpace Literature Review – Get to the Bottom of Scientific Literature, s.d.) veureu que ens dona abundant informació i que una de les “conclusions” és que contràriament a la narrativa del col·lapse social, l’evidència suggereix que la civilització Rapanui es va adaptar als canvis ambientals i va mantenir la resiliència fins al contacte europeu (Rull, 2020)
Mem, a l’illa sí que hi va haver un desastre ecològic de gran envergadura. La desforestació de Rapa Nui va ser el resultat d’una combinació de factors. Per una banda, activitats humanes, com la tala per a la construcció de moais, canoes i focs, i l’expansió de l’agricultura. Per l’altra van influir la introducció de les rates polinèsies, que van impedir la regeneració dels arbres, la degradació del sòl, que va provocar un impacte ambiental a llarg termini i factors climatològics. Tot plegat va conduir a la desaparició dels boscos, deixant l’illa desforestada i limitant greument els recursos naturals disponibles per a la població rapanui.
Per tant, Diamond tenia raó en el desastre ecològic que va passar però no amb les seves conseqüències últimes sobre la gent habitant de l’illa. Efectivament, a Rapa Nui es va produir una situació colpidora, la seva quasi total desforestació, que podia haver ocasionat mortals conseqüències per la gent habitant de l’illa. Però…
Què trobaren els navegants holandesos, encapçalats per l’almirall Jacob Roggeveen, quan hi desembarcaren el 5 d’abril de 1722? (Raybaud, 2022) (Easter Island ship logs: Jacob Roggeveen, 1722, s.d.) (Roggeveen & Roggeveen, 1970) Segons les seves paraules “una població amistosa però cautelosa (naturalment!), ben organitzada i relativament ben alimentada”.
Quan els holandesos van arribar a Rapa Nui, van poder contemplar una societat que havia desenvolupat diverses adaptacions per fer front a la desforestació i la pèrdua de recursos. En primer lloc, els rapanui havien implementat tècniques agrícoles avançades, com els manavai i les terrasses, per protegir els cultius i conservar el sòl.
A més, van diversificar la seva alimentació, centrant-se en els recursos marins i el cultiu del moniato. També van adoptar una nova religió, el culte a l’home ocell, que va substituir la construcció de moais com a font de poder i estatus entre els clans.
Aquesta transició va anar acompanyada d’una major cooperació entre els clans per compartir els recursos limitats, assegurant la subsistència de la comunitat. Davant la manca de fusta, els rapanui van començar a reutilitzar materials, com les pedres dels moais tombats.
Tot i l’escassetat de recursos, van mantenir una estructura social resilient, amb líders que gestionaven els recursos i mantenien l’ordre. Finalment, la construcció de moais va disminuir, però la societat va continuar amb altres formes d’expressió cultural, com les competicions rituals, que proporcionaven prestigi sense dependre de grans monuments. Aquestes adaptacions van permetre als rapanui sobreviure en un entorn ecològicament degradat. Els rapanui superaren la crisi i organitzaren la seva Utopia Rapa Nui. (Fischer, 2006).
Els fets desmenteixen la idea que davant de qualsevol mena de col·lapse anem necessàriament cap a una distopia. Això, segurament, és el que ens volen fer creure i que interessa que creiem.
Ah!! El col·lapse real de l’illa, fins a la seva recuperació posterior, es va produir quan les malalties dutes pels colonitzadors i els vaixells esclavistes hi arribaren més endavant. Però aquesta és altra història, la història del capitalisme, no dels rapanui. A què sí?
Referències bibliogràfiques
Diamond, J. M. (2006). Collapse: How societies choose to fail or succeed. Penguin Books.
Easter Island ship logs: Jacob Roggeveen, 1722. (s.d.). Recuperat 15 setembre 2024, de https://www.easterisland.travel/easter-island-facts-and-info/history/ship-logs-and-journals/jacob-roggeveen-1722/
Fischer, S. R. (2006). Island at the end of the world: The turbulent history of Easter Island (1. paperback ed). Reaktion Books.
L’ADN apunta que els rapanui van arribar a Amèrica dos segles abans que Colom. (s.d.). Recuperat 15 setembre 2024, de https://www.arabalears.cat/societat/l-adn-apunta-rapanui-arribar-america-segles-colom_1_5137926.html
Moreno-Mayar, J. V., Sousa da Mota, B., Higham, T., Klemm, S., Gorman Edmunds, M., Stenderup, J., Iraeta-Orbegozo, M., Laborde, V., Heyer, E., Torres Hochstetter, F., Friess, M., Allentoft, M. E., Schroeder, H., Delaneau, O., & Malaspinas, A.-S. (2024). Ancient Rapanui genomes reveal resilience and pre-European contact with the Americas. Nature, 633(8029), 389-397. https://doi.org/10.1038/s41586-024-07881-4
Raybaud, C. (2022). Jacob Roggeveen dans le pacifique: Rapa Nui -Tuamotu Makatea-Bora-Bora-Maupiti… : il Y A 300 Ans (1722-2022). Mémoire du Pacifique.
Roggeveen, J., & Roggeveen, J. (1970). The journal of Jacob Roggeveen (A. Sharp, Ed.). Clarendon Press.
Rull, V. (2020). The deforestation of Easter Island. Biological Reviews, 95(1), 124-141. https://doi.org/10.1111/brv.12556
SciSpace Literature Review—Get to the bottom of scientific literature. (s.d.). Recuperat 18 setembre 2024, de https://typeset.io/search
