Quan l’Homo sapiens no sabia escriure, la comunicació entre nosaltres es feia mitjançant la paraula, o renous, o senyes, o mirades o contacte físic o una combinació d’aqueixes possibles, diguem, percepcions sensorials. Aquesta transmesa d’informació entre animals del planeta Terra podia fer-se per al bé o per al mal de la tribu o col·lectiu de sàpiens. Per al bé o per al mal.
Per al bé o per al mal. Però si tots els sàpiens haguessin quedat sense veu això li hauria anat molt malament a l’espècie.
Quan l’Homo sapiens va aprendre a escriure, l’escriptura, les taules d’argila, els documents en paper i els llibres posteriors, van ser escrits per al bé o per al mal.
Per al bé o per al mal. Però si l’escriptura s’hagués suprimit l’espècie no se n’hauria beneficiat.
Ara, a l’època d’internet, de la comunicació mundial teòricament sense fronteres i de l’accés també teòricament universal a la informació, els canals virtuals de transmissió de la informació poden ser usats per a bé o per a mal.
Per al bé o per al mal. Però quan un canal de transmissió d’informació és suprimit això no beneficia gens la llibertat d’expressió ni la democràcia, em sembla.
L’aparell judicial de l’estat espanyol és un aparell amb veu pròpia. Ei!! No una veu pròpia producte només de la “independència de poders” que suposadament caracteritza les democràcies.
Es tracta d’una veu pròpia de característiques molt partidàries i ideològiques, ja que, sistemàticament, fa interpretacions de la llei molt favorables a certes concepcions pròpies de la dreta i de l’extrema dreta polítiques.
Sempre? No, no sempre. Però sí moltes vegades. I a més se’n puja en la jerarquia judicial més es produeixen les dites interpretacions esbiaixades.
Ara el jutge Santiago Pedraz de l’Audiència Nacional, a instàncies de Mediaset, Movistar, antena 3 i Egeda, ha decidit bloquejar el funcionament de Telegram a Espanya a partir del dilluns 25 de març.
Telegram és una plataforma de transmissió d’informació que es caracteritza per la seva velocitat, capacitat de càrrega i protecció de la privacitat de la gent usuària. A Espanya 8,5 milions de persones en fan ús, un 18% dels usuaris d’internet.
Telegram pot ser usat per al bé i per al mal. Els que en saben d’això ens diuen que no és majoritària com a plataforma de descàrrega il·legal d’arxius. És una plataforma molt utilitzada per moviments socials i grups crítics amb el sistema capitalista. Per a mi això és el bé. També en fan ús Hamàs i Vox. Per a mi això és el mal. Per al bé i per al mal.
Dos països en els quals han bloquejat ara mateix Telegram són Xina i Iran. Dos bons exemples de democràcies.
Diria que ens convé ser gent molt crítica i oposar-nos a aquest tipus de restriccions de la llibertat d’expressió i de la transmissió d’informació.
